Estructura

1.2.- ESTRUCTURA
1.2.1.- Quilla, roda, codaste, quadernes, banys, broda, regala, mampares, pla i sentina

a) Quilla: es tracta d'una peça longitudinal de ferro, fusta o fibra que va de proa a popa a la part inferior del casc (fig.1.11), acabant a la roda i codaste respectivament. Es pot considerar que és la columna vertebral del casc per ser la base de les quadernes. De vegades, per reforçar-la en porta una altra a sobre anomenada sobrequilla. De vegades per atenuar els balanços se li col·loca als pantocs unes quilles inclinades (sobre 45o) anomenades quilles de balanç. Als vaixells de fusta solen tenir el que s'anomena falsa quilla o sabata la funció del qual és la protecció a les varades. Als vaixells de vela a la quilla se li una peça suplementària denomina orsa, la funció principal del qual és disminuir l'abatiment i la deriva, podent ser aquesta peça fixa o abatible.

b) Roda: peça de fusta, fibra o ferro d'igual secció que la quilla que unida bé en direcció vertical o inclinada (recta o corba) remata el casc a la part de proa (fig. 1.11-A). La peça que uneix la quilla amb la roda en funció del tipus de tipus de proa, s'anomena peu de roda.

c) Codaste: igual que la roda és una peça de ferro o fusta que va unida a la quilla al extrem de popa de forma perpendicular us quasi perpendicular (fig.1.11-B). Als vaixells d'una sola hèlix es diferencien dues parts, el codaste proel que disposa d'un orifici (botzina) per on surt l'eix de l'hèlix i el codaste popel que solen portar uns perns perquè s'allotgi el timó. La peça que uneix la quilla amb el codast se l'anomena corba coral.

d) Quadernes: formen el que comunament es coneix com l'esquelet del vaixell, són peces transversals (fig.1.11) en forma de V o de U que van des de la quilla fins a la part alta del costat. La situada a la mitjania, és la més ampla que el
resta denominant-se quaderna mestra. Aquests elements són els que donen la forma al casc.

e) Baos: reforços transversals que van de babord a estribord (fig.1.11) sent la seva principal funció la de sostenir la coberta, encara que també compleixen altres funcions com la de enretirar les quadernes o mantenir les seves distàncies. Solen estar corbades cap a l'exterior per així facilitar el desguàs a través dels embornals.

f) Broda: és la part superior del costat, considerant-se com la compresa entre la coberta i el començament de la
regala (fig.1.11-C) sent aquesta última la peça que cobreix els caps dels revessos dels lligams formant la part superior de la borda, part que no s'ha de confondre amb la borda.

g) Regala: peça longitudinal que va de proa a popa (fig.1.11-D) cobrint els extrems dels barraganets (lligam superior de la quaderna que sobresurt del trancanil pel seu corresponent escopladura i que serveix per sostenir la borda). A la part que cobreix la regala se l'anomena tapa de regala.

h) Mampares: es pot dir que són els envans del vaixell per separar els diferents compartiments, poden ser
tant longitudinals com transversals. N'hi ha alguns amb finalitat molt especifica així per exemple els
denominats mampares estanques la finalitat del qual és assegurar la flotabilitat, també existeix el mampara de col·lisió situat a la proa, la finalitat de la qual és evitar la inundació del vaixell en una col·lisió per proa.

i) Pla: és la part inferior de l'embarcació (fig.1.11-D), als vaixells amb més d'una coberta és la coberta més baixa.

j) Sentina: són les parts baixes on es van dipositant les aigües (fig.1.11-D) que es van filtrant o bé les procedents dels vessaments líquids, baldejos etc. El seu objecte és precisament emmagatzemar-les per després treure-les per mitjà d'una bomba de buidatge (bomba de sentina).

Fig 1.11 A – 1.11 B

Fig 1.11 C

Fig 1.11 D

1.2.2.- Aixetes de fons

Són unes vàlvules situades per sota de la línia de flotació (fig.1.12) que prenen aigua de mar a través d'una bomba per proveir els diferents serveis (aigüeres, lavabos, refrigeració). D'entre totes n'hi ha una que destaca per la seva importància en aquelles embarcacions amb motor intraborda (bancada) la funció de les quals és la de refrigeració del motor. És convenient que totes les vàlvules quan l'embarcació estigui inactiva algun temps es quedin tancades per assegurar la flotabilitat. També és recomanable tancar totes, menys la de refrigeració del motor, quan naveguem amb mal temps.

Disposa d'una reixeta exterior per evitar lentrada dalgues i escombraries.

Fig 1.12

1.2.3.- Bombes de buidatge
Són màquines que poden ser manuals o elèctriques (fig.1.13) la finalitat del qual és extreure els líquids dels diferents compartiments de l'embarcació

Una de les més característiques és la que s'instal·la a la sentina a fi d'extreure els líquids que s'hi acumulen procedents dels vessaments (aigua de pluja, rajoles, residus del motor etc…), sent la seva funció més important la d'actuar quan hi ha filtracions a través de l'eix de cua (botzina) ja que si a aquest cas no s'actua amb promptitud es pot veure afectada la flotabilitat. Per això generalment s'instal·la una bomba de sentina automàtica de manera que quan l'aigua arribi a un nivell preestablert (per mitjà d'un boiarí) comenci a funcionar de manera automàtica Quan el motor és de benzina cal tenir precaució a l'hora d'instal·lar les bombes elèctriques i col·locar-les a llocs ben airejats per evitar que les xipes del motor elèctric puguin provocar una explosió per l'acumulació de gasos.

Manual

Fig 1.13 Electrica