Línies de posició a Navegació

Per ser un expert en navegació cal adquirir una infinitat de coneixements. La navegació costanera és difícil per al navegant, ja que ha de romandre constantment situat a la carta de manera precisa. Encara que actualment la precisió dels dispositius electrònics ha afavorit la navegació, hi ha mètodes molt eficaços per obtenir posicions amb alt grau d'exactitud, anomenades línies de posició.

Què són les línies de navegació?

El primer concepte que cal tenir clar són les línies de navegació. Consisteixen en una sèrie de tècniques que s'apliquen, en aquest cas a la navegació costanera, per aconseguir que una embarcació es traslladi de manera eficient i segura des del lloc d'origen a la destinació. 

Aquestes tècniques consisteixen en el traçat de línies de posició del vaixell a partir de punts notables de la costa que permeten entreveure la línia sobre la qual es troba la posició del vaixell. Aquests punts notables han de complir dues característiques: han de ser perfectament visibles i identificables des del mar i han de figurar a la carta nàutica de la zona.

Tipus de línies de posició en navegació

Hi ha diversos tipus de línies de posició en navegació costanera. Les englobarem en tres grans grups: 

Rectes

Aquí s'hi engloben les enfilacions, les demores i les marcacions, entre d'altres.

Enfilació

El concepte d'enfilació (no s'ha de confondre amb oposició) s'entén quan des de l'embarcació mirem a terra i dos objectes (dos punts) es troben en línia, o el que és el mateix és la línia que uneix dos objectes o marques alhora que passa per l'ull de l'observador.

A la carta correspon a la línia que passa per dos punts o marques que hi estan representades. Se sol utilitzar a la carta per determinar la correcció total

Oposició 

És la línia que uneix dos punts i l'observador es troba en aquesta línia i entre aquests punts, se sol utilitzar a la carta a més de com línia de situació per esbrinar la correcció total.

Demores

És l'angle format entre la visual a un punt de la costa o objecte i el Nord veritable, magnètic o d'agulla. Es mesura, igual que els rumbs, emprant el sistema circular o quadrantal. Les demores poden ser:

• Demora veritable (Dv) : referida al nord veritable. La fórmula per obtenir-la és Dv= Da + Ct
• Demora magnètica (Dm): referida al nord magnètic. La fórmula per obtenir-la és Dm = Da + Δ
• Demora d'agulla (Da): referida al nord de l'agulla. La fórmula per obtenir-la és Da = Dv – Ct

La Ct fa referència a la correcció total que s'obté en sumar la declinació magnètica (Dm) i el desviament de l'agulla (Δ). 

Les demores estan subjectes a errors i han de prendre almenys dues demores a dos punts els angles dels quals siguin prou amplis perquè l'error sigui mínim. 

Corbes

Encara que n'hi ha diverses, ens centrarem en la de distàncies

Distàncies

Es mesuren en milles. Les distàncies als punts de la costa se solen mesurar a través de radar i amb la corredissa es pot determinar la distància entre dos punts. Una altra manera d'esbrinar una distància és prenent dues o més demores i en funció dels resultats i un cop situats realitzar la mesura.

Irregulars

Són conegudes com a isobàtiques (punts d'igual sonda) o verils. Són les línies que, a les cartes nàutiques, uneix els punts de la mateixa profunditat també anomenada isobàtica. Aquestes línies poden valer per situar-se a la carta i per seguir un rumb segur sense perill. Alhora poden ser:

• Estimada: basades en certes dades com, rumb, velocitat, temps navegat que pot coincidir o no amb la real.
• Veritable o real: és on en realitat es troba el vaixell. Es pot obtenir per la intersecció d'almenys dues línies de posició que es tallin tan perpendicularment com sigui possible.

Conceptes i definicions

Obtenció de línies de posició amb l'agulla

Tant les enfilacions com les oposicions igual que les distàncies són línies que es tracen a la carta directament, per la qual cosa es poden considerar com a línies de posició veritables.

De les línies de posició indicades a l'apartat anterior, només les demores es poden calcular amb l'agulla per a la posterior conversió en veritable i així poder traçar-les a la carta.

Així, per exemple, si estem navegant i desitgem conèixer la demora veritable a un punt de la costa podem utilitzar un compàs de marcacions i prendre'n la lectura o bé si col·loquem la proa de l'embarcació enfilada a aquest punt prenent la lectura de l'agulla obtindrem en tots dos casos la demora d'agulla a aquest lloc. 

Un cop obtinguda per convertir-la en veritable haurem d'utilitzar els valors de la declinació magnètica actualitzada i utilitzar el valor del desviament en funció del rumb que s'estigui navegant. Un cop obtingudes totes aquestes dades aplicarem les fórmules:

Ct = dm + Δ

Dv = Da + Ct

Un cop obtinguda la Dv es podrà traçar a la carta i obtenir així una línia de situació.

Per traçar-la, el primer és, un cop mesurada la d'agulla i tal com hem indicat anteriorment, convertir-la en veritable, així per exemple si mesurem una Da a Punta Almina de 175º amb una dm actualitzada de 5ºNW i un desviament de 1ºNW obtindrem una Dv igual a:

Ct = dm + Δ = – 5 + (-1) = – 6è

Dv = Da + Ct = 175 + (-6) = 169º

Un cop calculada, en desconèixer el punt exacte d'on ens trobem, haurem d'utilitzar com a referència el punt on estem prenent aquesta demora, en el cas de l'exemple Punta Almina. Si col·loquem un observador al punt d'on prenem la demora, aquest tindrà una demora respecte a nosaltres totalment oposada, és a dir si nosaltres veiem l'observador a terra amb una demora de 169º ell ens estarà veient amb una oposada és a dir de 169 + 180 = 349º, que és la que traçarem. 

Un cop traçada, si ens situem en qualsevol dels punts de la línia de posició (podrem estar en qualsevol d'ells) podrem comprovar que efectivament la Dv és de 169º.

Hi ha altres mètodes menys ortodoxos però més pràctics per traçar-les com realitzar directament la mesura sense necessitat de calcular l'oposada i fent passar pel punt pel lloc on es pren la mesura i perllongar-lo, o també col·locant el transportador invertit.

Ús de les enfilacions, demores i sondes com a línies de posició de seguretat

Quan naveguem és molt freqüent utilitzar enfilacions fixes de terra per marcar les entrades als ports o parts més profundes d'un canal. Aquestes enfilacions poden ser artificials, és a dir, creades amb aquests propòsits o bé naturals com torres d'esglésies, cims de muntanyes, edificis reconeixibles etc.

També les demores són utilitzades en la navegació costanera per evitar algun perill o escull d'aigües poc profundes, igual que seguint els verils (punts de la mateixa profunditat) ajudat amb l'alarma de la sonda ens proporcionen un mitjà de navegar segur. un mètode molt aconsellable quan naveguem a prop de la costa amb boira.

Condicions que s'han de donar perquè les línies de posició siguin fiables

A l'hora de traçar una línia de posició, han de concórrer diverses condicions perquè aquesta tingui certa fiabilitat, i una de les més importants és la mesura:

• L'angle de tall de dues línies de posició ha de ser més aproximat a un angle recte.
• En prendre les demores l'embarcació ha d'estar tan parada com sigui possible.
• Les distàncies preses amb el radar s'ha de tenir en compte la seva fiabilitat i que aquesta sigui presa al punt desitjat (far, boia…) i no en un ressò procedent de més endins.
• Els punts de terres han de ser clarament reconeixibles per poder situar-los a la carta.
• A les enfilacions la distància ha de ser menor que la que hi ha entre els punts de l'enfilació. Finalment, cal prestar especial atenció al traçat sobre la carta.

Si encara us heu quedat amb ganes d'aprendre més sobre navegació i tot el que això comporta, podeu consultar alguns dels nostres cursos de patró d'embarcació d'esbarjo. A Anclademia t'assessorem i t'acompanyem en tot el procés per obtenir el teu carnet de navegació.