Roda de govern amb canya i amb roda

Roda de govern amb canya i amb roda

Cal tenir en compte que encara que l'objectiu de tots dos sistemes sigui el mateix, governar l'embarcació, que: Al govern amb canya:

• La proa cau en el sentit contrari al qual es fica la canya.
• La caiguda és més ràpida actuar la canya directament sobre el timó.
• És més fàcil mantenir el rumb.

Al govern amb roda:

• La proa cau al mateix sentit del gir de la roda (igual que un automòbil).
• La caiguda és més lenta (cables, guardins, desmultiplicació), encara que l?esforç és menor.
• És més difícil mantenir el rumb ja que cal fer voltes a la roda.

Velocitat de govern i arrencada

• Velocitat de govern: Es denomina així a la velocitat mínima a la qual l'embarcació és capaç de maniobrar adequadament.
  Dependrà d'una sèrie de factors, entre els quals la forma i profunditat de la pala, el nombre de pales de l'hèlix així com la seva forma, per tant cada embarcació tindrà una determinada en funció d'aquestes circumstàncies.
• Arrancada: És el moviment que porta l'embarcació avançament o enrere independent de l'estat del motor, pot ser amb motor aturat, motor endavant i arrencada enrere o motor enrere i arrencada endavant.

Corba evolutiva en marxa endavant

S'anomena corba d'evolució (o corba evolutiva) a la trajectòria descrita pel centre de gravetat d'un vaixell quan aquest girar mantenint una velocitat o règim de màquines i un angle de timó constant.

Per analitzar aquest moviment del vaixell s'han de contemplar tres fases, les quals es presenten una darrere l'altra des de l'inici de l'operació, anomenades períodes:

• De maniobra: comprèn des de l'instant en què es comença a ficar el timó fins que la pala arriba a assolir l'angle desitjat (des d'A fins a C) Variable: l'angle del timó roman constant però no s'ha aconseguit l'equilibri dinàmic entre totes les forces actuants (el moviment del vaixell és variable) la trajectòria és curvilínia serà de radi decreixent (des de B fins a D).
• Uniforme: es produeix a partir del moment en què s'assoleix l'equilibri de forces exteriors i dura mentre no s'alterin les condicions de màquines i timó en què es desenvolupa l'evolució, descrivint una trajectòria de ràdio constate ( partir del punt D).

És important tenir en compte el rabeig de popa i de la proa ja que quan un vaixell vira, la popa es desplaça cap a un lloc i la proa cap l'altre, sent la popa, en realitat la que està sent dirigida, encara que la proa giri.
Hi ha, evidentment, dos punts o centres de gir, una marxa endavant i un altre marxa enrere.
Aquests centres estan situats aproximadament a un terç de la proa en marxa endavant ja un terç de la popa en marxa enrere.

Per tant qualsevol evolució comença per un desplaçament considerable de la popa, per la qual cosa cal tenir precaució per no copejar la popa
quan donem endavant ja que és la part del vaixell que més es mou (en un vaixell de 9 metres d'eslora per exemple, 6 metres es mouen a estribord i únicament els 3 metres a proa es mouen a babord).
Evidentment, a marxa enrere passa el contrari en desplaçar-se el centre de gir a un terç de la popa.

Corrent d'expulsió i pressió lateral sense arrencada

Amb màquina endavant, el corrent d'expulsió en una hèlix dextrogira incideix sobre la cara d'estribord de la pala del timó pel que tendeix a empènyer la popa a babord.
Amb màquina enrere incideix sobre el revoltó d'estribord, per la qual cosa la popa és empesa igualment a babord.

Com a regla general aquest corrent amb poca arrencada domina a la pressió lateral de les pales, però no amb bon arrencada en què dominaria el efecte de la pressió lateral de les pales.

La pressió lateral de les pales: encara que l'hèlix està dissenyada per impulsar el vaixell en direcció longitudinal, no es pot evitar que la rotació de les pales, en treballar a major pressió d'aigua a la part inferior que a la superior, exerceixi una certa força transversal que tendeix a fer girar el vaixell sobre el seu eix, efecte inapreciable amb bona arrencada davant però evident a vaixell parat o ciando.
Amb hèlix dextrogira i màquina endavant tendirà a portar la popa a estribord i en conseqüència la proa a babord i amb màquina enrere portarà la popa ababor.

Efecte hèlix-timó: Arrancada endavant i màquina endavant

En aquest cas l'hèlix aspira aigua per la cara anterior i l'expulsa per la cara posterior, cap a popa, de manera que sobre la pala del timó incideix el corrent d'expulsió de l'hèlix que se suma al corrent degut a l'arrencada. Per tant la efectivitat del timó augmenta.

Arrancada endavant i màquina enrere

La hèlix aspira aigua cap a proa de manera que el timó rep el corrent d'aspiració de l'hèlix en sentit oposat al del flux d'aigua a causa de l'arrencada per la qual cosa els dos corrents es contraresten i en conseqüència l'eficàcia del timó disminueix.

Arrancada enrere i màquina enrere

En aquest cas l'hèlix dirigeix l'aigua cap a proa per la qual cosa el timó suporta el corrent d'aspiració que se suma al flux d'aigua a causa de l'arrencada. l'eficàcia del timó augmenta.

Arrancada enrere i màquina endavant

L'hèlix aspira aigua per la cara de proa i la llança cap a popa.
El sentit del flux d'arrencada és de popa a proa pel que tots dos corrents es contraresten i l'eficàcia del timó disminueix.

Ciaboga amb una sola hèlix

La ciaboga consisteix en fer girar el vaixell sobre si mateix.
Tenint en compte el que hem dit anteriorment sobre els corrents generats per l'hèlix, si aquesta és levogira el gir serà més fàcil a babord, i si és dextrogira a estribord.
Suposarem que l'hèlix és dextrogira, en primer lloc ficarem el timó a estribord ia continuació donarem poca màquina endavant.
Quan inicieu l'arrencada donarem poca màquina enrere fins iniciar l'arrencada enrere i llavors, de nou màquina endavant, i així successivament de manera que el corrent d'expulsió xoc alternativament amb la cara d'estribord del timó i amb el revoltó d'estribord, empenyent en ambdós casos la popa a babord i fent per tant caure la proa a estribord.

Ciaboga amb dues hèlixs

En embarcacions amb motors amb hèlixs bessones amb gir exterior. per ciabogar només cal posar avanci un motor i enrere el de la banda on vulguem caure.

Agent que influeixen en la maniobra

Els agents que a continuació s'estudiaran són molt important en el moment del realçar l'atracament o desatracament d'una embarcació, però també influeix la seva obra viva i sobretot l'obra morta.

Vent

Per comprovar-ne la direcció el millor és observar les banderes de les embarcacions o el bec de les gavines parades que sempre estan mirant el vent. Corrent: important també saber la seva intensitat sobretot en punts d'atracaments de ries, canals o canelles ja que en aquests llocs la seva intensitat és més gran.

Onades

També molt important, encara que per regla general els punts d'atracaments solen estar protegits (dics, moll… dels efectes d'aquestes).

Com normes generals es tindran en compte:

Atracar posant proa al vent o corrent (a l'element més fort) per poder governar millor. Si s'atraca dau enrere cal tenir en compte que no es governa adequadament.
Si l'obra morta aquesta més a proa aquest intentarà portar més la proa al vent (orzar).

Abatiment i deriva: Concepte

Podem considerar l'abatiment com la desviació del rumb a sotavent que pateix un vaixell a causa de la acció del vent, mentre que quan aquesta desviació és a causa del corrent o desplaçament de la massa d'aigua que actua sobre l'obra viva, se'l denomina deriva.

Lliure a sotavent

Quan s'atraca a ports o molls, els espais solen ser reduïts pel que cal evitar tenir obstacles a sotavent per no trobar-nos amb problemes per fer la maniobra.