Regles de rumb i govern

Regles de rumb i govern

En aquesta part del RIPA es tracten les regles de rumb i govern, és a dir, es proporcionen les pautes generals que cal seguir durant la navegació, i sobretot si hi ha risc d'abordatge.

Està a la seva dividida en tres seccions, on la predominant és la visibilitat.

Amb bon temps i visibilitat s'aplicaran les seccions i i ii.
Amb visibilitat reduïda s'aplicaran les seccions ii iii, però mai la secció ii.

Vigilància

Tots, els vaixells, mantindran en tot moment una eficaç vigilància visual i auditiva, utilitzant tots els mitjans que siguin apropiats i estiguin disponibles (radar, GPS, etc…) per valorar plenament, segons les circumstàncies i condicions del moment, plenament la situació i el risc d'abordatge.

La vigilància ha de ser a més de visual també auditiva, però tant cap a l'exterior com cap al interior (comproveu regularment, l'estat del compàs, el del pilot automàtic, etc…)

L'abús del VHF no és recomanable i no podem oblidar que, a més de perdre un temps de vegades determinant, els vaixells es deuen governar basant-se en el reglament i no en el VHF.

L'ús d'aquest mitjà la VHF, pot ajudar a prevenir situacions conflictives (saber per exemple l'estat de trànsit d'un dispositiu de separació de trànsit etc.)

De vegades es presenta el problema amb la mala utilització del VHF, que dos vaixells es posen d'acord per maniobrar de manera contrària a les regles, quan el fet d'apartar-se del reglament només està justificat quan hi ha un perill immediat. en aquest cas, en el cas d'un abordatge, tots dos vaixells serien culpables a parts iguals.

Velocitat de seguretat

Tot vaixell navegués en tot moment a una velocitat de seguretat que li permeti executar la maniobra adequada i eficaç per evitar l'abordatge i aturar-se a la distància que sigui apropiada a les circumstàncies del moment. Per determinar la velocitat de seguretat es tindrà en compte, entre d'altres, els factors següents:

a) A tots els vaixells (amb o sense RADAR):

b) A més, als vaixells amb el radar funcionant correctament:

La velocitat que s'endugui ha de ser sempre adequada per prevenir un abordatge, i aquesta no s'ha de considerar EXCLUSIVAMENT per EXCÉS sinó també per DEFECTE, ja que els vaixells necessiten una mínima velocitat per governar.

Antigament els tribunals consideraven el criteri que la velocitat de seguretat hauria de permetre aturar el vaixell a una distància igual a la meitat de la visibilitat. Ara amb les noves tecnologies, sobretot en qüestions i radars, els tècnics creuen que es pot anar a una velocitat superior.

El que sí que considera el Reglament és que cal comptar amb la maquinària en perfectes condicions.
A l'apartat b) es donen unes sèries de pautes aplicables a l'ús del RADAR, sobretot als seus limitacions, ja que molts abordatges es produeixen per mal ús del mateix.

Risc d'abordatge

a) Cada vaixell farà ús de tots els mitjans de què disposin i que siguin apropiats a les circumstàncies i condicions del moment, per determinar si hi ha risc d'abordatge, en cas de dubte es considerarà que existeix.

b) Si es disposa de radar (funcionant correctament), s'inclourà l'exploració a gran distància (tenir aviat coneixement del risc), així com el punteig de radar (observació sistemàtica dels objectes detectats).

c) S'evitaran, les suposicions insuficients, sobretot les obtingudes per RADAR.

d) Per determinar si hi ha risc d'abordatge es tindran en compte, entre altres, les consideracions següents:

• Si la demora d'un vaixell que s'aproxima no varia de manera apreciable.
• En alguns casos pot existir aquest risc encara que la demora variï, sobretot si es tracta d'un vaixell de grans dimensions, o bé un remolc, o bé quan la distància és molt curta.

Per poder avaluar plenament no només cal emprar el radar o el VHF (plotter, prismàtics, etc…). Tornem a insistir que l'ús de la VHF no ha de substituir cap de les regles, així per exemple la senyals fònics per a maniobres.

Quan l'embarcació estigui equipada amb radar s'ha de fer un ús correcte del mateix.

Qualsevol tipus de maniobra cal fer-la en el moment que s'abrigui el més mínim dubte sobre si es pogués o no produir el risc. Un dels indicis més evidents és quan la demora pel que fa a l'altre vaixell, roman invariable mentre que la distància va disminuint, però encara més, ja que quan ens aproximem a un vaixell de grans dimensions, oa un vaixell amb remolc o fins i tot quan ho tenim s curta distància, encara variï considerablement podem tenir el risc d'abordatge.

Un altre dels riscos és, encara que la demora variï, que l'altre vaixell estigui fent petits canvis de rumbs.

Maniobres per evitar l'abordatge

a) Tota maniobra que s'efectuï per evitar un abordatge serà duta a terme de conformitat amb el que disposen les regles de la present part i, si les circumstàncies del cas ho permeten, s'efectuaran de forma clara, amb la deguda antelació, i respectant les pràctiques marineres.

b) Si les circumstàncies ho permet, els canvis de rumbs i/o velocitat que s'efectuïn per evitar l'abordatge seran prou amplis, perquè siguin percebuts fàcilment per l'altre vaixell ja sigui visualment o per radar. Haurà de evitar una successió de petits canvis de de rumb i/o velocitat.

c) Si hi ha espai suficient, la maniobra de canviar només de rumb, pot resultar més eficaç per evitar una aproximació excessiva, a condició que es faci amb suficient antelació, que sigui considerable i que no produeixi una situació d'aproximació excessiva.

d) La maniobra que es va fer serà tal que el vaixell passi a una distància segura de l'altre. L'eficàcia de la maniobra haurà d'anar comprovant fins que el moment en què l'altre vaixell aquest passat i en franquia.

e) Si fos necessari, per evitar l'abordatge, o disposar de més temps per estudiar la situació, el vaixell reduirà velocitat o bé suprimirà arrencada parant o invertint els seus mitjans de propulsió.

f)

• Els vaixells que en virtut de qualsevol de les presents Regles, estiguin obligats a no destorbar el trànsit o trànsit assegurança d'un altre vaixell maniobraran ràpidament, quan així ho exigeixin les circumstàncies a fi de deixar prou espai per permetre el trànsit segur de l'altre vaixell.
• Els vaixells que estiguin obligats a no destorbar el trànsit o trànsit segur d'un altre vaixell no quedaran exempts d'aquesta obligació quan s'aproximin a l'altre vaixell amb risc que es produeixi un abordatge i, en efectuar les maniobres, respectaran rigorosament el que disposen les Regles de la present part.
• Quan els dos vaixells s'aproximin l'un a l'altre amb risc d'abordatge, el vaixell el trànsit del qual no hagi de ser destorbat seguirà estant obligat plenament a complir el que disposen les regles de la present part.

Quan és considerat que si hi ha el risc la maniobra a realitzar haurà de ser cridanera, clara, amb la deguda antelació i respectant les bones pràctiques marineres (per exemple, petits canvis de rumbs que passin desapercebut per a l'altre vaixell).
Però a més, aquestes maniobres deuran ser conforme a la resta de regles.
Al mar obert la maniobra més eficaç és el canvi de rumb, mentre que a canals estrets, passos o rius, la més adequada seria la disminució de la velocitat.

Encara que el reglament no estableix valors, la bona pràctica marinera, i així ho demostren les sentències dictaminades, considera que un canvi de rumb
de menys de 10o no són considerat vàlids, i que si ho són els majors de 20o, encara que en casos de navegació amb visibilitat reduïda deuen ser de 30o a 60o. Aquests canvis s'han de calcular no només per evitar un abordatge, sinó també perquè els vaixells passin un de l'altre a una distància segura

Entre dos vaixells que es troben en situació de encreuament, la maniobra més encertada seria que el vaixell que cedeix el pas caigués a estribord fins que l'altre vaixell li quedi per l'amura de babord.

iv) Aquesta part ens remet a les regles 9-10 i 18, (canals estrets, dispositius de separació de trànsit i obligacions entre categories) … per exemple: si naveguem en un vaixell de menys de 20 metres, hem de mantenir-nos allunyats dels altres vaixells (Regla 9- en canals estrets), per la qual cosa no hem de col·locar-nos en una posició en què es pugui donar una aproximació excessiva, però en aplicació a aquesta regla, si malgrat tot es dóna, seguim sent responsable de mantenir-nos allunyats, sense importar qui s'acosta a qui.

Canals Angostos

a) Les embarcacions que naveguin al llarg d'un pas o canal estreta, es mantindran el més a prop possible del límit exterior del pas que quedi pel seu costat d'estribord, sempre que ho puguin fer sense perill.

b) Els vaixells de vela, els de pesca i els de menys de 20 m d'eslora, no destorbaran el trànsit d'un vaixell que només pugui navegar amb seguretat dins de un pas o canal estreta.

c) Els dedicats a la pesca no destorbessin el trànsit de qualsevol altre vaixell que navegui dins del pas o canal angost (es pot pescar però no destorbar).

d) No s'haurà de creuar un canal si en fer-ho s'estorba el trànsit d'un altre vaixell que només pugui fer-ho dins del canal (el vaixell destorbat podrà emprar el senyal acústic), almenys 5 xiulades curtes, si tenen dubte de la maniobra del vaixell que creua).

e) Quan només sigui possible l'avançament amb maniobra del vaixell a avançar, el vaixell que arriba haurà indicar la seva intenció de la manera següent:

• Dues llargues seguides d'una curta -> pretenc assolir-lo per la banda d'ESTRIBOR – Dues llargues seguides de dues curtes -> pretenc assolir-lo per la seva banda de BABOR.

El vaixell aconseguit donarà la seva conformitat):

• Una llarga – una curta– una llarga – una curta -> CONFORMITAT a l'avançament. – Cinc o més curtes, en el cas que NO AQUEST D'ACORD.

Aquesta regla NO EXIMEU al vaixell que aconsegueix de les seves obligacions de la Regla 13.

f) Els vaixells que es aproximen a un racó on la visió estigui obstaculitzada hauran de navegar alerta i amb precaució havent de realitzar els senyals següents:

• Una xiulada llarga (tots dos).

g) Els vaixells evitaran fondejar dins un canal angost. Als passos estrets, incloent els les bocanes dels PORTS, el vaixell que només pugui navegar amb seguretat dins del pas està protegit de pas davant de:

• Els vaixells de eslora inferior de 20 metres.
• Els velers.
• Els vaixells dedicats a la pesca (no hauran de destorbar ni els velers ni els inferiors de 20 metres).
• Els vaixells que creuin un canal estreta.

El que es pretén amb aquesta regla és afavorir els vaixells més grans, sobretot per les condicions especials de navegació, i la seva difícil maniobra, davant d'aquestes embarcacions que ABUNDEN en aquests llocs.

Pel que fa als AVANÇAMENTS, la maniobra d'abast és diferent de la descrita a la Regla 13, ja que ha d'existir un intercanvi de senyals fònics i un moviment del vaixell assolit, sempre que el vaixell aconseguit hagi de maniobrar, ja que en cas contrari no és necessari i es pot avançar.

Aquest és lúnic apartat en què el Reglament permet un acord entre vaixells per dur a terme una maniobra, però encara que es realitzi per VHF, és imprescindible els senyals fònics.

Finalment, a les zones on la visió aquesta obstaculitzada, s'ha d'emetre un senyal de una xiulada llarga, per constatar així la presència, comportament que només s'ha de fer sempre que no es vegi que és el que hi ha darrere un obstacle. També s'evitarà el fondejar en un canal estreta.

Dispositius de separació del trànsit

a) Aquesta Regla s'aplica als dispositius de separació del trànsit adoptats per l'Organització.

b) Els vaixells que utilitzin un dispositiu de separació del trànsit hauran:

• Navegar a la via de circulació apropiada, seguint la direcció general del corrent del trànsit indicat per a aquesta via;
• En la mesura del possible, mantenir el seu rumb fora de la línia de separació o de la zona de separació del trànsit;
• Normalment, en entrar en una via de circulació o sortir-ne, fer-ho pels seus extrems, però en entrar o sortir de la dita via per un o altre dels seus límits laterals, fer-ho amb el menor angle possible en relació amb la direcció general del corrent del trànsit.

c) Sempre que puguin, els vaixells evitaran creuar les vies de circulació, però quan es vegin obligats a això, ho faran el més aproximadament possible en angle recte amb la direcció general del corrent del trànsit.

d) Normalment, les zones de navegació costanera no seran utilitzades pel trànsit directe que pugui navegar amb seguretat a la via de circulació adequada del dispositiu de separació del trànsit adjacent. No obstant això, els vaixells d'eslora inferior a 20 metres i els vaixells de vela poden utilitzar les zones de navegació costanera en qualsevol circumstància.

e) Els vaixells que no estiguin creuant una via de circulació o que estiguin entrant o sortint-ne, no entraran normalment en una zona de separació, ni creuaran una línia de separació, excepte:

• A cas d'emergència per evitar un perill immediat;
• Per dedicar-se a la pesca en una zona de separació.

f) Els vaixells que naveguin per zones properes als extrems d'un dispositiu de separació del trànsit, ho faran amb particular precaució.

g) Sempre que puguin, els vaixells evitaran fondejar dins un dispositiu de separació del trànsit oa les zones properes als seus extrems.

h) Els vaixells que no utilitzin un dispositiu de separació del trànsit, se n'hauran d'apartar deixant el major marge possible.

i) Els vaixells dedicats a la pesca no destorbaran el trànsit de qualsevol vaixell que navegui en una via de circulació.

j) Els vaixells de eslora inferior a 20 metres, o els vaixells de vela, no destorbaran el trànsit segur dels vaixells de propulsió mecànica que naveguin en una via de circulació.

k) Quan estiguin dedicats a una operació de manteniment de la seguretat de la navegació en un dispositiu de separació del trànsit, els vaixells amb capacitat de maniobra restringida quedaran exempts del compliment daquesta Regla en la mesura necessària per poder dur a terme aquesta operació.

l) Quan estiguin dedicats a una operació de col·locació, reparació o recollida d'un cable submarí en un dispositiu de separació del trànsit, els vaixells amb capacitat de maniobra restringida quedaran exempts del compliment d'aquesta Regla en la mesura necessària per poder dur a terme aquesta operació.

Aquests DST tenen els elements següents:

• Extrems: que són les entrades i sortides dels mateixos
• Límits laterals : delimiten les vies de circulació
• Zona de separació: és la zona la funció de la qual és separar les dues zones de circulació – Vies de circulació: dos en sentits contraris
• Zona de navegació costanera: zona entre la costa i els límits laterals

Conducta dels vaixells que es troben a la vista els uns dels altres

Àmbit d'aplicació

Les regles d'aquesta sessió només s'aplica als vaixells que es troben a la vista un dels altres

Vaixells de vela

a) Quan dos vaixells de vela s'aproximen amb risc d'abordatge, un d'ells es mantindrà apartat de la derrota de l'altre de la manera següent:

• Quan un rebi el vent per bandes contràries, el que el rebi per babor es mantindrà apartat de la derrota de l'altre;
• Quan tots dos rebin el vent per la mateixa banda, el vaixell que estigui a sobrevent es mantindrà apartat de la derrota del que estigui a sotavent;
• Si un vaixell que rep el vent per babord albira un altre vaixell per sobrevent i no pot determinar amb certesa si l'altre vaixell rep el vent per babord o estribord, es mantindrà apartat de la derrota de laltre.

b) A fins de la present Regla, es considerarà banda de barlovent la contrària a què es porti caçada la major o, en cas de vaixells de aparell creuat, la banda contrària a què es porti caçada la major de les espelmes de ganivet.

c) Aquesta regla només s'aplica a les trobades entre velers amb bona visibilitat, ja que les trobades entre velers i propulsió mecànica maniobra estigui últim en aplicació a la regla 18.

La variable que determina el que deu maniobrar és la manera com es rep el vent. en el primer cas el que es trobe amurat a babord és el que ha de maniobrar, i en el segon cas el que es trobe més proper al vent.

Quan el vent es rebi per babord i hi hagi dubtes de la banda que la rep un vaixell a sobrevent, ja que per estribord seguiria el rumb o bé no hi hauria dubte si està a sobrevent oa sotavent, aquest haurà de apartar-se de la seva derrota. això generalment passa de nit on és possible que no es distingeixin els aparells.

Finalment un veler que arribi a un altre, s'haurà d'apartar de la derrota de l'avançat, aquest concepte, comú per a tots els vaixells, de manera que si per exemple un veler arriba a un vaixell de propulsió mecànica és el veler qui s'ha de mantenir apartat del vaixell de propulsió mecànica.

Aquesta regla haurà aplicar-se en conjunció a les regles establertes per evitar l'abordatge, a les que regulen les maniobres per cedir el pas ia les que regulen les maniobres dels vaixells que segueixen el rumb.

Vaixell d'“abast”

a) No obstant el que disposen les Regles de la Part B, seccions I i II, tot vaixell que arribi a un altre es mantindrà apartat de la derrota del vaixell aconseguit.

b) Es considera com vaixell que arriba a tot vaixell (INCLOSOS ELS DE VELA) que s'aproximi a un altre venint des d'una marcació més gran de 22,5 graus a popa a través d'aquest últim, és a dir, que es trobe en una posició tal respecte del vaixell aconseguit, que de nit només us sigui possible veure la llum d'abast d'aquest vaixell i cap dels seus llums de costat.

c) Quan un vaixell abrigeu dubtes de si està aconseguint o no a un altre, considerarà que ho està fent i actuarà com a vaixell que arriba.
d) Cap variació posterior de la marcació entre els dos vaixells farà del vaixell que arriba a un vaixell que creua, en el sentit que es dóna en aquest Reglament, ni us dispensarà de la vostra obligació de mantenir-se apartat del vaixell assolit, fins que ho hagi avançat completament i es trobi en franquia.

Important tenir en compte que en el cas que el que abast sigui un vaixell de vela perd totes les seves preferències i és ell qui deu maniobrar i apartar-se de la derrota de l'assolit

Situació de tornada trobada

a) Quan dos vaixells de propulsió mecànica naveguin de tornada trobada a rumbs oposats o gairebé oposats, amb risc d'abordatge, cadascun d'ells caurà a estribord de manera que passi per la banda de babord de l'altre.
b) Es considera que aquesta situació existeix quan un vaixell vegi un altre per la seva proa de manera que, de nit, veuria els llums de topall dels dos pals de l'altre enfilades o gairebé enfilades i/o les dues llums de costat, i de dia, observaria l'altre vaixell sota l'angle d'aparença corresponent. c) Quan un vaixell abrigeu dubtes de si existeix aquesta situació suposarà que existeix i actuarà en conseqüència.

Situació “d'encreuament”

Quan dos vaixells de propulsió mecànica s'encreuen amb risc d'abordatge, el vaixell que tingui l'altre pel costat d'estribord, es mantindrà apartat de la derrota d'aquest altre i, si les circumstàncies ho permeten.

Maniobra de vaixell que «cedeix el pas»

Tot vaixell que estigui obligat a mantenir-se apartat de la derrota d'un altre vaixell, maniobrarà, en la mesura del possible, amb anticipació suficient i de forma decidida per quedar bé franc de l'altre vaixell.

Maniobra del vaixell que “segueix a rumb”

a)

• Quan un dels dos vaixells s'hagi de mantenir apartat de la derrota de l'altre, aquest últim mantindrà el seu rumb i la seva velocitat.
• No obstant això, aquest altre vaixell pot actuar per evitar l'abordatge amb la seva pròpia maniobra, tan aviat com li resulti evident que el vaixell que s'hauria d'apartar no està actuant de la manera preceptuada per aquest Reglament.

b) Quan, per qualsevol causa, el vaixell que hagi de mantenir el seu rumb i velocitat es trobi tan proper a l'altre que no es pugui evitar l'abordatge per la sola maniobra del vaixell que cedeix el pas, el primer executarà la maniobra que millor pugui ajudar a evitar l'abordatge.

c) Un vaixell de propulsió mecànica que maniobre en una situació d'encreuament, d'acord amb el segon ítem del punt a), per evitar l'abordatge amb un altre vaixell de propulsió mecànica, no canviarà el seu rumb a babord per maniobrar un vaixell que es trobi per aquesta mateixa banda, si les circumstàncies del cas ho permeten.

d) La present Regla no eximeix el vaixell que cedeix el pas, de la seva obligació de mantenir apartat de la derrota de l'altre. 

Obligacions entre categories de vaixells

Sense perjudici del que disposen les Regles 9, 10 i 13:

a) Els vaixells de propulsió mecànica, en navegació, es mantindran apartats de la derrota de:

• Un vaixell sense govern;
• Un vaixell amb capacitat de maniobra restringida;
• Un vaixell dedicat a la pesca;
• Un vaixell de vela.

b) Els vaixells de vela, en navegació, es mantindran apartats de la derrota de:

• Un vaixell sense govern;
• Un vaixell amb capacitat de maniobra restringida;
• Un vaixell dedicat a la pesca.

c) En la mesura del possible, els vaixells dedicats a la pesca, en navegació, es mantindran apartats de la derrota de:

• Un vaixell sense govern;
• Un vaixell amb capacitat de maniobra restringida.

d)

• Tot vaixell que no sigui un vaixell sense govern o un vaixell amb capacitat de maniobra restringida evitarà, si les circumstàncies del cas ho permeten, destorbar el trànsit segur d'un vaixell restringit pel seu calat, que exhibeixi les senyals de la Regla 28.
• Un vaixell restringit pel seu calat, navegarà amb particular precaució tenint molt en compte la seva condició especial.

e) En general, un hidroavió estimat es mantindrà allunyat de tots els vaixells i evitarà destorbar la seva navegació. Això no obstant, en aquelles circumstàncies en què hi hagi un risc d'abordatge, ha de complir les regles d'aquesta part.

Conducta de vaixells en condició de visibilitat reduïda

Aquesta regla només s'apliquen quan els vaixells es troben en una situació de visibilitat reduïda i per tant NO ESTAN A LA VISTA un de l'altre, i només detecten la presència d'altres vaixells a través del radar o dels senyals fònics reglamentaris.

a) Aplicació per a vaixells que NO estigueu un a la vista d'un altre quan navegueu A PROP o dins d'una zona de VISIBILITAT REDUÏDA.

b) Es navegarà a una velocitat de seguretat adaptada a les circumstàncies i condicions de visibilitat. Els vaixells de propulsió mecànica tindran els seus màquines llistes per MANIOBRAR immediatament.

c) Tots els vaixells tindran en compte aquestes circumstàncies de visibilitat en el moment de complir les Regles de la SECCIÓ I (Regles QUALSEVOL CONDICIÓ DE VISIBILITAT) d'aquest Reglament.

d) Tot vaixell que detecti únicament per mitjà del RADAR la presència d'un altre determinarà si s'està produint una aproximació excessiva i/o risc d'abordatge. En cas afirmatiu maniobrara amb suficient antelació, tenint en compte que si la maniobra consisteix en un canvi de RUMB deu evitar, dins del possible:

• Canviar a BABOR, per a un vaixell situat a PROA DEL TRAVÉS (llevat que l'altre vaixell estigui sent aconseguit)
• Un canvi de rumb dirigit cap a un vaixell situat pel través oa popa del través.

e) Llevat que es comprovi que no hi ha risc d'abordatge, tot vaixell que senti, pel que sembla a proa del seu través, el senyal de boira d'un altre o que no pugui evitar una situació excessiva d'aproximació amb un altre situat a proa del seu través, haurà REDUIR LA VELOCITAT AL MÀXIM DE GOVERN i si calgués suprimirà tota la seva arrencada, per navegar amb extremada precaució fins que desaparegui el perill d'abordatge.

És aquesta la part del reglament que més dubtes suscita degut principalment a la seva dolenta INTERPRETACIÓ, potser en no ser la seva redacció la més adequada (sobretot al seu aparell d) on diu el que no s'ha de fer en lloc de dir quina seria la maniobra adequada.
En primer lloc, ens trobem amb l'expressió VISIBILITAT REDUÏDA la qual no pot reduir-se únicament a la situació amb boira sinó que també recull altres situacions com: xàfecs, tempestes, nevades etc… i fins i tot pogués donar-se el cas que l'incendi en un vaixell proper o el propi i fins i tot a terra provoqués aquesta situació de visibilitat reduïda.

Un tema importantíssim, i que hem de tenir en compte és que la Regla 18, la qual recull les «preferències entre tipus de vaixells», no es pot aplicar aquí en estar inclosa a la sessió II «vaixells que es trobin a la vista un dels altres», ja que en primer lloc els senyals fònics no donen una idea molt clara que vaixell de tracta (una llarga seguida de dues curtes per a una sèries de vaixells) i en segon lloc les distàncies a què s'escolten són molt inferiors a quan es distingeixen per les seves marques, per la qual cosa, a més de no ser gaire detallades, també són tardanes en ser les distàncies força més curtes.

Lògicament, i basant-nos en el mateix criteri: «vaixells que es trobin a la vista un dels altres», tampoc tindran aquí aplicació, almenys directa, les regles de «encreuament» la de «tornada trobada» la de «abast» i finalment la regla 12 on es regula als vaixells de veles.

Una altra situació que solem oblidar és que aquesta regla és aplicable quan s'està dins o A PROP (apartat a), cosa que significa que també caldrà aplicar-la quan ens aproximem a una àrea amb la visibilitat reduïda per bancs de boira o per qualsevol altra circumstàncies encara que naveguem nosaltres amb una visibilitat excel·lent.
Tant en aquesta ultima situació com en el cas que ja estigui dins de l'àrea de visibilitat reduïda, les màquines han d'estar a punt per maniobrar.

Per tant aquesta Regla és la que requereix més atenció, més vigilància i sobretot
una actuació més anticipada i decidida, ja que en la majoria de les ocasions comportés perill.

Si analitzem aquesta regla podem observar que ella mateixa diferencia dues situacions ben diferents:

• Quan detectem els altres vaixells per mitjà de l'OÏDA (senyals fònics)
• Quan detectem els altres vaixells per mitjà de RADAR

A) Per mitjà de fòniques

Lògicament quan es detecta així els dos vaixells estaran més a prop que quan es detecten per RADAR, no podem oblidar que per a un vaixell de 200 metres d'eslora l'abast dels seus senyals fònics són de 2 milles (és el que preveu el Reglament) i en aquestes condicions de propagació de vegades és molt menor, per tant els vaixells menors els d'esbarjo la intensitat d'emissió és molt menor.
En tots aquests casos caldrà aplicar l'apartat e) d'aquesta regla i es maniobrara de la manera següent:

• La velocitat es reduirà a la mínima de govern.
• En cas que fos necessari es suprimirà tota l'arrencada (si fos necessari es faria enrere per parar totalment el vaixell).
• Finalment caldrà navegar amb especial precaució fins que el risc d'abordatge desaparegui.

B) Per mitjà de radar

• Es deu determinar si realment s'està creant una situació de regs d'abordatge o d'aproximació excessiva, per a això s'haurà de realitzar el càlcul cinemàtic corresponent.
• No cal que es confirmi que el risc existeix, n'hi ha prou que la distància sigui petita perquè s'hagi de fer la maniobra ja que amb visibilitat reduïda s'ha de maniobrar abans que amb bona.
• Aquesta maniobra deurà, en la mesura del possible, evitar un canvi de rumb a babord per als vaixells situats a proa del través (excepte quan està sent aconseguit), igual que cal evitar els canvis de rumb dirigit cap a un vaixell situats pel través oa popa del través, per així evitar col·lisionar amb ells.