Llocs de risc: Cuina, bateria i més.
A les embarcacions, quan en disposen, un dels llocs més risc d'incendi és la cuina en estar generalment alimentada amb gas per la qual cosa és convenient assegurar-se que aquests conductes no tinguin fuites i sobretot de disposar d'un bon extractor de gasos que eviti la seva acumulació. També la càmera de motors és un altre lloc amb risc elevat, per hem de prestar especial atenció a la seva ventilació per evitar la acumulació de gasos que puguin produir i sobretot una vigilància especial a les preses de combustible per evitar vessaments i filtracions.
Les instal·lacions elèctriques potser és el punt més important a cuidar ja que un curtcircuit pot produir un incendi que faci que perdem fins i tot la totalitat de l'embarcació.
Per això és convenient que tots els circuits disposin de protectors (fusibles, desconnectadors de bateria etc.).
Un altre punt important a tenir en compte són les bateries ja que el seu electròlit a més de ser corrosiu desprèn gasos inflamables que poden provocar una explosió, per això és molt important que la tinguem sempre en un bon estat de conservació.
Si disposem de cofre de pintura també és convenient que els contenidors d'aquesta es trobin ben tancats ja que també desprenen gasos l'acumulació del qual pot ser perillosa.
Teoria del Tetraedre de Foc
Perquè el foc es pugui produir han de donar-se una sèrie de factors els quals units (combustible, oxigen, temperatura) adequadament produeixen una reacció que es manifesta en forma de flama. Podríem definir el foc com una reacció química d'un combustible amb un comburent (substància que en certes condicions de temperatura i pressió pot combinar-se amb un combustible, provocant la combustió, essent el més comú l'oxigen) on es produeix un despreniment d'energia de llum i calor.
Es desprèn de l'exposat perquè es produeixi un foc amb flames es requereix 4 elements el que s'anomena la teoria del tetraedre.
- Combustible: substància capaç de cremar (sòlida, liquida o gasosa).
- Comburent: generalment el oxigen (l'aire conté el 21 %).
- Calor: que és lenergia dactivació (pe escalfament dun cable).
- Reacció: la flama que és la que fa que es mantingui i propagui. Pot existir combustió sense flames quan (combustible, oxigen i calor). La combustió pot provocar:
- Fum
- Gasos
- Calor
- Flames
Classificació UNE de focs: A, B, C, D i E
Són aquells que es produeixen en matèries combustibles sòlides, com fusta, papers, cartrons, lones, etc.
Quan aquests materials es cremen, deixen residus en forma de brases o cendres. S'apaguen per refredament aplicant raig o boira d'aigua.
Foc classe «B» (Bravo):
Són els que es produeixen a líquids combustibles inflamables, com petroli, gasolina, pintures, etc. També s'inclouen en aquest grup el gas liquat de petroli i alguns greixos utilitzades en la lubricació de màquines.
Aquests focs, a diferència dels anteriors, no deixen residus en cremar-se.
Foc classe "C" (Charlie):
Són els que es produeixen per substàncies combustibles gasoses com el butà, propà, etc. S'apaguen per sufocació amb pols seca o gas inert Halon.
Foc classe D (Charlie):
Són els que es produeixen per metalls combustibles com el titani, alumini, etc. S'apaguen per refredament i sufocació.
Foc classe «E» (Echo):
Són els produïts per equips o instal·lacions elèctriques o electròniques.
S'apaguen per sufocació amb pols seca o amb anhídrid carbònic (CO2) o amb gas inert com
el Halon.
És important saber que a aquest tipus d'incendi no s'ha d'aplicar mai aigua per ser aquesta conductora de lelectricitat.
L'aigua com a agent extintor: Refredament i sufocació
La característica principal de l'aigua com a agent extintor és la gran capacitat que té per a refredar al absorbir calor.
Alhora posseeix una altra característica important ja que el vapor que produeix és més pesat que l'aire per la qual cosa en desplaçar-lo produeix un efecte de sufocació.
Cal tenir unes sèries de precaucions en utilitzar aquest agent extintor no havent de ser utilitzat en focs de certs metalls com l'alumini, el magnesi etc., ja que en aplicar-la desprenen gasos inflamables.
D'altra banda en ser conductora de l'electricitat tampoc no s'ha d'usar per a aquests tipus de foc, i finalment a causa de la seva densitat és ineficaç per a líquid menys dens.
Per tant, l'aigua és ideal per a focs de classe A, que mitjançant tècniques especials es poden utilitzar en focs de classe B i que és ineficaç o perillosa en focs de classe C i D.
T'interessa: Senyals acústics i lluminosos
Extintors: Utilització bàsica i ús òptim
Incendis produïts per líquids combustibles o inflamables, gasos inflamables, greixos i materials similars en què l'extinció queda assegurada amb més rapidesa excloent el
aire (oxigen), limitant el despreniment de vapors combustibles o interrompent la reacció en cadena de la combustió. Els extintors per protecció de risc B han de ser seleccionats entre els següents:
- Diòxid de carboni
- Poblit sec
- Espuma
- Espuma formadora de pel·lícula aquosa – solkaflam
Utilització bàsica d'un extintor de pols seca:
Les pólvores químiques que s'utilitzen actualment no són tòxiques encara que poden causar problemes per respirar i dificultar la visibilitat durant o immediatament després de la descàrrega, però no s'ha d'utilitzar sobre una persona que s'estigui cremant ja que quan entren en contacte amb un medi aquós es descomponen formant un àcid que, encara que és molt feble, pot provocar cremades químiques en una pell afectada pel foc.
Quan descarreguem un equip contra incendis de pols química seca sobre un incendi el foc s'apaga de forma pràcticament instantània sent per tant molt eficaços.
En ser mals conductors de l'electricitat són aconsellables per a lextinció daquesta classe dincendis.
Abans de la seva utilització s'ha de agitar, i dirigir el raig a la base de les flames amb moviment d'escombrada.
En cas d'incendi de líquids projectar superficialment l'agent extintor efectuant un escombrat evitant que la pròpia pressió d'impulsió provoqui vessament del líquid incendiat, aproximant-se lentament al foc fins un màxim d'un metre.
La persona que l'estigui usant sempre ha de tenir a l'esquena una ruta d'escapament que no hagi de ser bloquejada pel foc.
Aquest agent extintor actua per sufocació ja que en descompondre's per efecte de la calor, produeix àcid metafosfòric un residu enganxós que cobreix la superfície en combustió i aïlla el contacte del combustible amb l'oxigen de l'aire.
Tot i que els combustibles sòlids generen brases, és convenient aplicar aigua un cop extingit el foc, ja que les pólvores no tenen penetració a l'interior de la massa combustible.
És recomanable per a la seva conservació sacsejar (agitant-lo durant uns dos minuts) l'extintor una vegada al mes per evitar que la pols de l'interior s'empaqui o assenti. També cal que regularment ens assegurem que està disponible, operable i completament carregat, revisant a més que l'etiqueta de revisió anual no estigui caducada.
Manera de procedir davant d'un incendi
Els incendis a bord sovint són fruit d'un mal manteniment del vaixell o d'un error humà. Un motor brut i poc ventilat, una sentina plena d'hidrocarburs, bidons de combustible escalfant-se al sol, escassa atenció a la cuina de gas o un circuit elèctric deteriorat són causa freqüent d'incendis.
Els extintors són elements de seguretat imprescindibles pel que s'han de situar a
llocs estratègics i accessibles.
No hem d'utilitzar aigua per combatre incendis elèctrics i, si no tingués cap altra opció, hem d'interrompre prèviament el corrent.
Hem d'emprar guants, peces de cotó i llana, cobrint-se la cara amb mocadors de cotó xops en aigua. En cas d'incendi, maniobre convenientment per reduir la propagació del foc, disposarà de més temps per a la seva extinció i/o per alertar els mitjans de salvament i fer els preparatius d'abandó.
Procediment d'extinció: refredament, sufocació, dispersió i inhibició.
Refredament
És el mecanisme d'extinció d'incendis que actua eliminant la calor per reduir la temperatura del combustible.
El foc s'apaga quan la superfície del material incendiat es refreda fins a un punt en què no deixa escapar prou vapors per mantenir la combustió a la zona del foc.
Sufocació o ofegament
S'ofega o sufoca el foc en eliminar l'oxigeno de la combustió (comburent). D'aquesta manera s'impedeix que els vapors combustibles, que es desprenen a una temperatura determinada per a cada matèria o combustible, es posin en contacte amb l'oxigen de l'aire. Es pot aconseguir desplaçant l'oxigen per mitjà d'una determinada concentració de gasos inert (inertització), cobrint la superfície del líquid amb una substància incombustible (cobriment)
Dispersió o aïllament del combustible
També trucada desalimentació i consisteix en retirar o eliminar l'element combustible. Seria el mètode més eficaç i directe d'extinció, però a la pràctica gairebé no s'aplica per la seva dificultat.
Inhibició de la reacció en cadena
És el mètode utilitzat perquè l'incendi no es propagui, i consisteix a impedir la transmissió de calor d'unes partícules a d'altres del combustible, interposant instruments separadors entre elles.
Socairejar el foc
És important que en el moment d'iniciar-se el foc pari l'embarcació ja que la velocitat ajuda avivar-lo i per evitar cremar-nos deixar la zona del foc a sotavent.
Perquè el foc es pugui controlar millor i el fum molesti el mínim possible és convenient que aquest surti vertical per a això s'intentés que el vent aparent sigui zero, el que s'aconsegueix posant
el rumb a favor del vent ia la mateixa velocitat, així si el vent és del Nord d'una intensitat de 10 nusos posarem rumb Sud a una velocitat de 10 nusos.