Si t'apassiona la navegació i t'estàs plantejant fer les pràctiques d'habilitació a vela per poder governar velers de fins a 24 metres d'eslora, hauries d'identificar i anomenar, almenys, les parts fonamentals d'un vaixell de vela: en aquest post t'expliquem com es diuen i on es troben les més importants.
Parts del casc
En qualsevol embarcació, el casc és la part més important de la mateixa, el got que està en contacte amb l'aigua i que, alhora, conté tots els altres elements que formen el vaixell. Les parts més importants del casc són:
- Proa: part davantera del casc. És més estreta que la del darrere i acaba en punta, per tal de trencar l'aigua i facilitar la navegació.
- Popa: part del darrere del vaixell. A la popa se solen instal·lar el timó i, en el cas de vaixells de motor, les hèlixs que propulsen el vaixell.
- Estribor: situats a la popa i mirant cap a la proa, part dreta de l'embarcació.
- Babor: costat contrari a estribord, part esquerra de l'embarcació, mirant des de la popa cap a la proa.
- Amures: cadascuna de les dues parts en què es divideix la proa de forma longitudinal, de manera que tenim amura de babord i amura d'estribord.
- costat: també anomenat través, els costats resulten de dividir el casc en dos mitjançant una línia longitudinal imaginària. Hi ha un costat de babord i un altre d'estribord.
- Aletes: estretor de l'embarcació que comença abans d'arribar a la proa. Cada nau en té dues, una d'estribord i una altra de babord.
- Coberta: part superior transitable del casc.
- Línia de crugia: línia imaginària que divideix el casat de l'embarcació en dues parts de manera longitudinal.
Des de l'aigua
Si tenim en compte el medi natural de l'embarcació, l'aigua, podem dividir la nau a:
- Obra morta: correspon a la part de l'embarcació que queda fora de l'aigua.
- Obra viva: es denomina així la part del casc d'un vaixell que roman sota l'aigua.
- Línia de flotació: línia a què arriba el nivell de l'aigua i que constitueix la divisió entre obra morta i obra viva.
Segons el vent
El vent és una de les forces més importants durant la navegació, especialment en el cas de vaixells de vela. En funció de la direcció en què bufa el vent, podem distingir entre:
- Barlovent: costat de l'embarcació que rep la força del vent.
- Sotavent: banda del vaixell per la qual el vent s'allunya.
Parts de les espelmes
A més de les parts comunes a totes les embarcacions, per la seva pròpia fesomia els velers poden dividir-se en certes parts específiques:
- Drisa: es coneix així al capdavant que s'utilitza per hissar les espelmes del vaixell.
- Puny de drissa: o puny de pena, és lextrem superior duna vela i sutilitza per afirmar la drissa.
- Puny d'amura: en una espelma triangular, és el vèrtex inferior més proper a les amures del vaixell. En el cas de la vela major, es fixa a la part baixa del pal.
- Puny d'escota: és el vèrtex de la vela contrari al puny d'amura, el més proper a la popa. El puny d'escota de la vela major es fixa a la botavara.
- Gràtil: part de la vela que discorre en paral·lel al pal, des del puny de drissa fins al puny d'amura.
- Pujamen: part inferior de l'espelma, des del puny d'escota fins al puny d'amura.
- Baluma: part de la vela que discorre entre el puny d'escota i el puny de drissa. Pel que fa al trimat de les espelmes, la baluma és la part més important.
- Penell: fletxa situada a la part superior del pal que serveix per indicar la direcció del vent.
- Màstil: peça vertical a què se subjecten les espelmes de l'embarcació i que transmet la força del vent al casc, a través d'elles. Habitualment està fabricat amb alumini o carboni.
- Botavara: peça que s'utilitza per donar forma a la vela major de l'embarcació. S'enganxa al pal de forma perpendicular a ell.
- Contra: s'utilitza per controlar la pujada de la botavara en rumbs oberts, col·locada entre aquesta i el pal, de manera que augmenta l'eficiència de la vela major.
- Jarcia ferma: conjunt de cables i varetes mitjançant els quals se subjecten els pals, formada per stay de proa, obencs i black stay.
- Stay de proa: part de la jarcia ferma encarregada de subjectar el pal proa-popa.
- Foc o gènova: espelma de proa. Es coneix com a floc si és petita i es queda per davant del pal, mentre que s'anomena gènova si és d'una grandària superior i hi ha sobrellapament, és a dir, es queda darrere del pal.
- Escotes de floc / gènova: caps utilitzats per regular la tensió de la vela, així com la direcció i obertura de la mateixa.
- Espelma major: vela posterior de l'embarcació. En cas que només hi hagi un pal s'enganxa a la botavara i al pal.
- Escota de gran: igual que les escotes de floc i gènova, serveixen per regular la tensió i obertura de la vela, encara que en aquest cas es fa ferma a la botavara.
- Orza: extensió de la quilla, llarga i pesada, que serveix per dotar el vaixell de més estabilitat, reduint l'abatiment.
- Timó: peça articulada que serveix per al govern de l'embarcació.
- Canya: palanca que, unida al timó, s'utilitza per millorar la maniobrabilitat del vaixell.