Navegació a Rumbos Portantes (EL GENAKER)

Els rumbs portants són els de llarg i de popa. El més important d aquests rumbs és relatiu a la seguretat. Per una onada, o per badada del timoner, la més gran pot traslluitar sola i la botavara, en el seu brusc canvi de banda, pot colpejar violentament la tripulació desprevinguda.

Durant la navegació en rumbs portants, és de vital importància que les tripulants mantinguin en tot moment els caps per sota de l'alçada de la botavara i que el timoner no perdi en cap moment la concentració per evitar “traslluitar sense voler”. Altres efectes d'aquesta trasllutxada inesperada poden ser seriosos danys al vaixell, una forta escorada sobtada, etc.

Com a mesura addicional de seguretat, en popa rodona és bona idea subjectar amb un caporal la botavara portant un noi a proa de manera que es no caigui.

Sobre la navegació en portants veurem diversos temes, les diferents estratègia de baixar a sotavent, i els aparells i espelmes que es poden emprar (genaker i spinaker). Comencem en aquest post amb el Genaker.

El Genaker

Aparell

També anomenada (spi) asimètric. Per la seva mida i composició és com un spi (espelma rodona i de gran superfície) però l'aparell és més semblant al del gènova. Consta d´un puny de drissa, d´escota i d´amura i també té una aresta de la vela que és el gràtil, etc.

El primer abans d'hissar-lo serà preparar la maniobra. L'aparell es compon de l'espelma dins una bossa, dues escotes, una drissa al pal major, el cap d'amura i finalment les politges per on passarem els caps.

Les escotes tindran un grilló enganxat a un dels nois. Es posarà una escota a cada banda. L'extrem del caporal que no té el grilló es queda en popa i passa per una corriola que estarà fixada en algun punt del costat de popa. Des de la corriola, el caporal anirà a algun winch i s'enrotllarà al voltant d'aquest[1]. No s'hauran de fer nusos (vuits) de topall als nois de les escotes en popa (com es fa amb les del gènova). D'aquesta manera, en cas de problemes amb el genaker, es podran alliberar les escotes del tot. La resta de l'escota es porta a proa, passant-la sempre per fora dels candelers i dels obencs. El grillon del cap s'enganxa de moment en algun passamans a proa. Aquests grillons solen tenir una anella o un cabell a manera de “disparador” que serveixen perquè aquests s'obrin de manera ràpida i fàcil.

A la proa, cal fixar una corriola i passar-hi un cap que s'unirà al puny d'amura de l'espelma. El noi d'aquest cap a proa haurà de tenir també unit un grillon o una gaza. En lloc de la corriola a proa, també és possible aprofitar la rotllana lliure de l'àncora per passar el cap del puny d'amura. L'extrem oposat del caporal es pot fixar a alguna cornamusa a proa, però una altra opció, si el caporal és llarg, és portar-lo als winches de la banyera, permetent així regular la distància entre el puny d'amura i la proa un cop hàgim hissat la vela.

Un cop decidit quin serà el costat de sotavent, s'enganxa la bossa amb l'espelma a l'amura de sotavent, en qualsevol posició que estigui més a proa que els obencs. Si la vela està ben recollida dins de la bossa, els tres punys de la vela han d'estar a mà i gairebé fora de la bossa. Cal identificar quin dels punys és el de drissa i quin d'amura i escota respectivament.

Ja tenim l'aparell llest i només resta enganxar els caps de drissa i d'amura als punys corresponents. Les dues escotes s?enganxen al puny d?escota. És molt important que la drissa, el cap d'amura i les escotes passin per fora del gènova (més a sotavent), si no fem això, s'embolicaran els caps quan enrotllem aquest últim.

[1] Ull aquí, que en estar el winch més a proa que la corriola, aquest és un cas atípic en el qual un cap arriba al winch de popa a proa, i cal llavors prestar atenció d'enrotllar-lo en el sentit correcte de les agulles del rellotge. Generalment el cap arriba des de proa i se situa per la dreta del winch però en aquest cas el cap haurà d'entrar per l'esquerra del winch!!

Hissat i trimat

El genaker s'hissa a sotavent del gènova, cosa que fa que la primera espelma pugi desventada. D'altra manera, la vela començaria a portar massa vent fent molt més difícil l'hissat. Perquè la vela surti bé de la bossa convé que una persona es col·loqui al costat de la bossa i ajudi la vela a sortir-ne i sense embolics, etc. Una altra persona llençarà molt ràpid de la drissa, sent millor fer-ho des del pal. De seguida caldrà caçar l'escota de sotavent i per altra banda enrotllar el gènova.

Durant el temps que roman hissada la vela, cal que una persona estigui constantment trimant l'espelma amb l'ajuda de l'escota. Per fer-ho, aquesta persona s'ha d'anar amb l'escota a sobrevent perquè només des d'aquí pot observar el que fa el gràtil del genaker. La idea és deixar la vela tan oberta com sigui possible fins que el gràtil es comenci a caure cap a dins (es diu que fa “orella”). S'obre doncs l'escota el més possible i quan la vela fa “orella”, es caça una mica. Com que la vela fa molta pressió, és convenient (o necessari) donar diverses voltes a l'escota al voltant d'un o més winches per poder caçar-la.

Quan anem de través, el genaker anirà en general més caçat. Si prenem un rumb de llarg o popa, l'espelma haurà d'anar més oberta. (En aquest sentit és com un gènova.). El genaker no és adequat per anar de popa rodona i exigeix rumbs de llarg. Si arribem massa la vela perd pressió i aleshores el patró deu pregar. Però si el que volem és guanyar sotavent, aleshores el patró deu estar atent i aprofitar per arribar si la vela agafa pressió.

Una opció és navegar amb les “orelles de ruc”, que suposa traslluitar la més gran però no el genaker. El patró ha de mantenir un rumb estable de manera que les espelmes aguantin al seu costat. Si la major tendeix a caure cal orçar però si és el genaker el que es desinfla caldrà arribar una mica. Això és el mateix que dir, com a “truc” d'ajuda, que cal portar la canya cap a la vela que cau (sempre que estiguem asseguts a sobrevent).

Finalment, la traslluitada amb el genaker implica cert risc que la vela s'emboliqui amb l'enrotllador de gènova i caldrà estar molt pendent que això no passi. És convenient situar un tripulant a proa que ajudi a passar els caps i la vela durant la maniobra.

Recollir la vela

Es pren un rumb on la vela vagi amb la menor pressió possible. Quan es deixa anar la drissa, un tripulant, situat a l'entrada de la cabina, va recollint escota i drap, tirant tot el conjunt ràpidament dins de la cabina. Alhora, una altra persona va suprimint gradualment la drissa, normalment des del pal. Convé no deixar anar la drissa d'un cop per evitar que l'espelma caigui a l'aigua. Una opció si no fa gaire vent, i no hi ha perill que la vela surti volant, és començar la maniobra disparant el puny d'amura (obrir el grilló a l'extrem de la vela) i recollir ràpid escota i vela.

Un pas final és guardar l'espelma dins la bossa. Tret que la vela torni a ser requerida en un altre bord posterior, aquesta operació es pot postergar al final del dia, però és molt important fer-ho correctament en qualsevol cas. Ens trobarem la vela feta un xurro sobre el terra de la cabina. S'ha d'emmagatzemar el genaker dins de la bossa, de manera que la vela no estigui revirada i tingui els tres punys visibles i gairebé fora. Per fer-ho, es pren primer a la mà el puny de drissa i es recorre amb l'altra mà (o amb ajuda d'una altra persona) un costat de l'espelma, plegant-lo, fins a arribar a l'altre puny. Es fa el mateix amb l'altra banda de l'espelma i es pleguen els tres punys junts. La panxa que queda del genaker es va ficant al fons de la bossa fins que el plec amb els tres punys junts estiguin a la part de dalt.