Navegació de Ceñida

Trimat de la vela major

En aquest rumb necessitem portar l'espelma major (així com el gènova) caçada amb l'escota de gom a gom.

El carro d'escota es fixa “gairebé” al centre del vaixell, donant una lleugera inclinació de la botavara cap a sotavent. La contra ha d'anar una mica caçada tensant així la baluma i portant la botavara una mica cap avall. També el ocellaire ha de caçar-se al màxim (tensió de pujamen) i finalment el backstay, que inclina el pal major cap enrere, ha d'anar ben caçat. El fet de caçar la contra i el backstay suposen desplaçar el centre vèlic del vaixell més a popa i això permet que es pugui orsar més.

Depenent de la intensitat del vent i de les onades convé ajustar la “bossa” de l'espelma. Això es farà majoritàriament amb l'ajust del ocellaire. Amb vents més fluixos o molta onada convé donar més bossa a la vela, per donar més potència al vaixell, després caldrà portar el pardal més solt. Per contra si bufa vent fort, portarem el ocellaire més caçat, trimant així la vela amb menor bossa (o més plana).

Durant la navegació, caldrà observar a més la zona del gràtil. Si es perceben lleugeres arrugues a l'alçada dels rails del pal, vol dir que la vela no està prou hissada[1]. Tenim diverses opcions per hissar-la, bé mantenint el rumb de cenyida però obrint l'escota perquè la vela perdi pressió mentre algú caça la drissa, o bé aprofitant una virada per caçar drissa durant la maniobra. Aquesta darrera opció és més adequada si estem fent bords de cenyida en una regata. Al contrari, si en observar l'espelma s'aprecia que la més gran té una arruga que surt des de la botavara cap amunt, vol dir que va massa caçada i caldrà deixar anar una mica de drissa. Cal deixar anar molt poc de drissa, només alliberar amb compte el cap de la mordassa del winch i deixar que feu lliscar uns centímetres mantenint sempre la tensió.

En algun vaixell pot existir un cap prim sortint de l'extrem de la baluma, anomenat balumer. Aquest també haurà d'anar caçat durant la navegació de cenyida.

Trimat de vela gènova

En cenyida ha d'anar caçat al màxim, després cal tensar l'escota fins que pràcticament no se'n pugui més (amb el winch). Almenys, el faldó de la vela (pujamen) ha de caure dins de la línia del costat del vaixell, normalment per dins del passamans. A més, la vela estarà a punt de tocar les creuetes, els obencs i els stays laterals.

El carro d'escota ha d'anar més a popa que en altres rumbs. Per ajustar-lo ens fixarem en l'obertura de la baluma i del pujomen. Si la baluma va molt oberta i l'escota surt del puny gairebé paral·lela al pujamen vol dir que el carro està massa endarrerit, i al contrari si veiem la baluma tancada i el pujamen més obert caldrà moure el carro més cap a popa. Bàsicament, quan la vela es caça, la baluma i el pujamen han de “tancar” alhora. L'ajust fi del carro es fa mirant les tres files de llanites del gènova. Si les llanes de la part inferior de la vela van paral·leles però les de dalt flamegen, aleshores cal avançar el carro. El carro va fi quan les tres files de llanes fan el mateix, és a dir, les tres paral·leles, o les tres pugen o baixen.

En ajustar el carro, podeu donar el cas que l'escota es vegi obstruïda per algun obenc o stay lateral i pot ser necessari o convenient canviar el puny d'escota de manera que passi pel darrere, per davant o pel mig d'alguns obencs.

Durant la navegació, el més freqüent és que vulguem pujar a sobrevent orçant el màxim que ens permeti el vent. Amb les espelmes al màxim, el timoner ha de fixar-se a les llanites del gènova. Si les llanites de barlovent i sotavent van flàcides (caigudes) volen dir que cal orsar més. Quan les llanites porten vent i van paral·leles llavors estem a la posició correcta. Fins i tot encara podrem orçar una mica més, fins que les llanites de barlovent comencin a pujar, sent aquest el límit de la cenyida. Les llanites ens diuen que ja no es pot orsar més, però tampoc no s'ha d'arribar.[2]

Finalment, ja a nivells de trimat encara més fins, alguns gènovas porten una línia o marca horitzontal a meitat de la vela, que ajuda a veure a quina altura del drap es forma la bossa de vent. En cenyida al màxim, la bossa de la vela es corba més o menys al 50%. Per aconseguir incrementar estabilitat i guanyar en velocitat, podeu interessar desplaçar l'espelma, i per tant la seva bossa, més a proa. En aquesta situació, el vaixell pot cenyir menys, però pot ser rendible en guanyar en velocitat i estabilitat. S'aconsegueix desplaçar el gènova més a proa anant-lo lleugerament. Això es farà fent un parell de voltes a la drissa amb el winch fins que la nova curvatura estigui al 30%.

Sempre que seguim en rumbs de cenyida i fins al través, les llanites ens serveixen com a guia per saber si hem d'orzar o arribar, o caçar o esmolar espelmes segons el rumb que volem fixar. Com acabem de veure, si anem de gom a gom de cenyida, les espelmes romanen caçades de gom a gom i només arribem si la llana de barlovent puja massa i preguem si les llanites de blat i sota cauen. Contràriament, si volem anar a un rumb determinat, deixarem fixa la canya (o el timó) i al seu lloc trimarem les espelmes per “satisfer” les llanites. Si la llana de barlovent se'n va cap amunt o el gràtil està a punt de flamejar, cal caçar més la vela i si les llanites cauen hem d'esmolar espelmes. En general cal navegar amb les espelmes portant el màxim vent ia punt de flamejar.

Virada