Navegació a vela

Aquest article està dirigit a aquells que s'inicien al món de la vela a creuer, però no explicarem aquí la teoria bàsica de la navegació a vela. Ja hi ha molta literatura sobre qualsevol curs d'iniciació de vela lleugera. Partim de la base que el lector sap què són els rumbs (la rosa dels vents) i els conceptes bàsics d'un vaixell de vela (orsar, arribar, virades, etc).

En els primers post farem una descripció detallada del govern d'un creuer a vela. Escrivim sobre l'aparell de les espelmes als creuers i com desplegar-les i trimar-les correctament durant la navegació. Hem afegit tot allò que considerem que és important conèixer i tenir en compte per a una navegació eficaç i segura.

En aquest primer post començarem veient com s'han d'hissar les espelmes del vaixell de creuer.

Espelmes i caps principals

La figura següent representa els elements bàsics de qualsevol espelma:

El gràtil és la part de la vela que està més a proa mentre que la baluma és la part de la vela més a popa.

Per trimar (ajustar) la vela caldrà caçar (tensar) o esmolar (soltar) els caps que es fan ferms als punys (o extrems). Una drissa és un caporal que serveix per hissar una espelma. Les escotes són els caps que es fan ferms als punys d'escota i serveixen per orientar les veles pel que fa al vent. El ocellaire és un caporal amb un extrem enganxat al puny d'escota i que serveix per ajustar el pujamen en sentit horitzontal, paral·lel a la botavara (en el cas d'una espelma més gran). Hi ha altres caps relacionats amb les espelmes com l'amantell o el cuningam que veurem més endavant.

Consideracions inicials abans de desplegar les espelmes

En sortir de la bocana del port, el patró, tenint clar el destí (fondeader o port) i per tant el rumb, haurà de pensar la maniobra de la vela. Si tenim la desgràcia que no bufa prou vent caldrà prescindir de la vela i fer el viatge a motor, amb el consegüent soroll, contaminació i consum de carburant. El concepte de suficient vent dependrà del vaixell, però per norma general en un creuer de xàrter típic de 40 peus podem considerar que a partir de 10 nusos[1] val la pena fer-se a la vela. Si bufa menys, a penes navegarem tret que anem en un vaixell més lleuger o en un creuer-regata. El vent ideal per a la navegació d'esbarjo és per tant entre 10 i 25 nusos (força 3-5). Més de 25 nusos (força >=6) és perillós i és millor no sortir a navegar.

De tota manera, encara que anem a navegar a motor és convenient desplegar la més gran perquè dóna estabilitat al vaixell i depenent del rumb fins i tot pot contribuir al moviment. En conclusió, la més gran s'hissa sempre, tret que el trajecte programat sigui tan curt que no valgui la pena el possible esforç.

La vela major: Elements de control

Descripció de l'aparell

Als creuers moderns ens podem trobar dos tipus d'aparells de vela major, la tradicional i l'enrotllable.

La vela tradicional té sabres, que són peces rígides que travessen la vela horitzontalment a diferents alçades del drap, donant-li forma. Els sabres són forçats (“full baton”) si arriben fins al pal, o simples, si no arriben fins al pal. Les majors de sabres forçats són més exigents en navegació. A l'aparell tradicional, quan la vela no està desplegada, reposa plegada sobre la botavara.

D'altra banda, hi ha la més moderna espelma tipus “enrotllable”, que reposa enrotllada dins del pal. És en general considerada més fàcil de manejar, principalment perquè no cal fer rínxols, i està molt estesa entre els vaixells de xàrter (lloguer), encara que presenta desavantatges en la navegació davant de la primera[2].

El primer de tot, una cosa que hem de tenir clara abans de salpar, és identificar bé l'aparell de la major, és a dir, quines són la drissa, l'escota, la contra, el ocellaire, l'enrotllador, etc. La figura 2 mostra un esquema d'un aparell genèric d'una espelma més gran. Ja he comentat què és una drissa, una escota i el ocellaire. Com a novetat al dibuix apareixen l'amantillo, la contra i el backstay.

Què és l'Amantillo?

L'amantell és un caporal que serveix per subjectar la botavara (o un tangó en general). La seva funció és mantenir la botavara suspesa horitzontalment quan la més gran no està hissada. La contra pot ser un caporal amb aparell de politges o una barra rígida, i és usada per donar tensió a la botavara en sentit vertical cap avall. Finalment, el backstay, no sempre present, està format per un cable que va des del topall del pal fins al mirall de popa i té com a funció donar tensió del darrere al pal major.

Els caps descrits solen passar pel piano, que és un mecanisme a coberta per on passen la majoria dels caps de trimat i que té per a cadascun un sistema de fre anomenat “stopper”. Si es tanca el stopper el cap no es pot deixar anar, encara que sí que es podrà caçar més. L'escota de la major mereix especial atenció perquè anirà sobre un carro i un joc de politges amb diversos ajustaments.

Es poden considerar part de l'aparell del vaixell els winches, que són uns cabestrants metàl·lics instal·lats sobre la coberta i que serveixen per tensar caps.

Consideracions prèvies a la maniobra

Les espelmes sempre es despleguen de popa a proa. Per tant, primer es desplega la vela major i ja després es traurà el gènova.[3]

A partir d'aquest punt i durant la resta d'aquestes notes es descriuen operacions relacionades amb el maneig de caps al vaixell. Tots els passos que es cometin tenen en comú la següent mesura de seguretat.

Quan es treballarà amb un caporal, abans d'obrir el stopper del seu aparell, és molt important fer-li almenys una volta per un winch i subjectar-lo fermament, ja que en alguns casos el caporal pot estar en tensió i se'ns pot escapar de les mans, bé cremant-nos-les o bé provocant algun altre efecte indesitjat.

Igualment bàsic i important és conèixer el maneig del winch. Els caps s'enrotllen pel winch seguint el sentit de les agulles del rellotge. (En l'altre sentit no funciona). Sempre que s'enrotlla un caporal pel winch cal donar-li almenys tres voltes per poder caçar-lo o deixar-lo anar durant la navegació. Això no és un conveni sinó una necessitat, ja que fins i tot amb poc vent el cap pot llençar amb força força i per caçar o deixar anar una mica serà imprescindible aplicar la màxima força sobre el cap. En qualsevol cas és convenient portar els guants de protecció quan es treballi amb caps.

Un altre comentari important és que no cal apagar el motor durant loperació dhissat de gran. Caldrà posar una marxa avanci mínima. Primerament, això és necessari per poder maniobrar el vaixell fixant un rumb amb la proa cap al vent. Segon, en el cas que sorgeixi un problema, és convenient tenir el motor en marxa.

Per fi, hissat de la vela major

S'inclouen, en forma d'epígrafs, els passos que cal tenir en compte, a l'ordre indicat:

1) Caçar l'amantell

En alguns vaixells, el cap d'amantell, que sosté la botavara, fa alhora la funció de drissa i, abans de salpar, caldrà deixar-lo anar de l'extrem de la botavara per punxar-lo al puny de driza, quedant aquesta caiguda sobre la coberta durant el temps que la més gran roman arriada. En aquest cas el pas d'aquest epígraf no és aplicable ja que podem considerar que ara l'amantell és la drissa ia tots els efectes és com si ja no tinguéssim amantell.

Però en molts vaixells, a part de la drissa, hi ha també un amantell, com és el cas en tots els de més enrotllable. Abans d'hissar la més gran convé caçar l'amantillo fins a deixar la botavara ben ferma en el sentit vertical, alliberant així la tensió sobre la vela, en concret sobre la baluma. D'aquesta manera es podrà hissar la vela amb menys esforç.

2) Comprovar situació dels caps de l'aparell

Els caps relacionats amb la major, escota, contra, ocellaire i backstay no han d'anar gaire caçats, per facilitar l'hissat de la vela. Però és convenient deixar una mica caçada l'escota perquè la botavara no se'n vagi cap als costats fent que l'espelma comenci a portar vent amb facilitat.

3) Rumb de proa (“aprofiar-se”)

El pas més important és posar la proa mirant exactament a sobrevent per evitar que els primers plecs de la més gran que treuen el cap es posin a portar fent una pressió sobre la vela que impossibiliti el que se segueixi izando. Quan, amb l'ajuda del motor, el patró ha posat el rumb exacte cap al vent es pot començar la maniobra d'hissat. És imprescindible que el timoner mantingui el rumb al vent durant tot el temps que puja la vela. En definitiva, l'important és que l'espelma flamegi mentre s'hi hissa. Si no s'aconsegueix treure el vaixell del tot i l'espelma agafa vent, una opció és deixar anar una mica d'escota de gran per provocar que la flamegi més gran.

4) Hissar la vela

4a) Sistema tradicional (amb drissa)

A l'ordre del patró un tripulant començarà a estirar la drissa. En vaixells amb gran espelma és útil o necessari que una altra persona se situï davant del pal i ajudi a hissar tirant de la drissa cap avall, usant el pes del cos.

Quan la major ha pujat gairebé fins al topall del pal i que la força que exerceix la drissa és tal que els mariners no poden seguir tirant caldrà fer ús del winch, enrotllant sobre aquest el cap, amb almenys tres voltes, i continuant l'hissat fins al topall del pal amb ajuda de la maneta. Recordeu que l'engranatge té dos sentits de gir i tots dos contribueixen al mateix gir del winch, tensant el cap, encara que cada sentit té una relació diferent d'esforç a graus de gir (com un embragatge). En cas que n'hi hagi, és fonamental no oblidar tancar el stopper una vegada hem acabat d'usar la drissa. També sol ser convenient amarrar el caporal en alguna cornamusa (per si falla el stopper).

Per tenir una idea aproximada de fins i tot quan hem d'hissar la més gran, un es pot fixar en l'arruga que es forma a la part inferior de l'espelma, sobretot a la zona del gràtil. Quan surt l'arruga hem de deixar la hissar. Més endavant quan prenem un rumb i l'espelma port, l'arruga desapareix.

4b) Major amb enrotllador

En aquest cas la més gran no s'hissa sinó que es “desenrotlla”. (En realitat la vela major ja està hissada i enrotllada dins del pal.) Tenim addicionalment un caporal que és l'enrotllador de gran. El ocellaire juga un paper fonamental en aquest tipus d'aparell. Per desplegar la major caldrà deixar solt i lliure de tot obstacle l'enrotllador (- no oblidar, per exemple, obrir el seu stopper-) i llençar amb força del ocellaire que traurà la vela progressivament.

Les grans amb enrotllador també tenen una drissa que serveix per pujar i baixar l'espelma i encara que no es fa servir durant la navegació és important conèixer-ne l'existència. Podeu servir per al trimat de la major o per baixar-la en cas d'emergència.

5) Esmolar amantell i caçar escota

Un cop la més gran està desplegada, és aquesta la que ha de subjectar la botavara i és el moment de deixar anar l'amantell perquè així sigui i que de passada es tens la baluma. El resultat final ha de ser que l'amantell no treballi. Finalment, el més freqüent és caçar alguns o tots els extrems de la vela, podent tensar l'escota, la contra i el ocellaire. El balumer és un cap que tenen algunes espelmes a l'extrem de la baluma i que es pot tensar per afirmar-la. El backstay també és un element a tenir en compte una vegada que la més gran està hissada.

La mesura que es cacen tots aquests caps depèn sobretot del rumb que prendrem. Per a la cenyida caldrà caçar al màxim tots els caps però per a un través o un llarg l'escota anirà molt més oberta per exemple. Tot això es repassa en parlar dels rumbs i del trimat de les espelmes.

Recollir la més gran

Abans de recollir la més gran, cal posar el marxa en motor, si no ho està ja. No volem perdre el govern de l'embarcació un cop hem plegat la darrera vela.

Cal aprofitar-se, deixar anar la drissa i diverses persones, a diferents alçades de la botavara, van recollint la vela i plegant-la. Cal anar portant la vela cap enrere a mesura que es va plegant. A la majoria dels vaixells sol ser útil tancar l'escotilla d'entrada a la cabina, per ampliar l'espai sota la botavara però també per no caure per l'escotilla si es fa un mal pas. Al final, no oblidar tensar l'amantell i l'escota perquè la botavara romangui afirmada i quieta.

El gènova: Desplegar i recollir

Aparell

Hi ha diferents tipus de gènova segons la mida. El gènova 1 és el més gran i apropiat per a vents fluixos o moderats. Si es preveu vents de força 4 o superior és preferible posar-hi un gènova menor, com pot ser un de categoria 3.[6]

Normalment ens trobem el vaixell amb el gènova posat i enrotllat, però és convenient conèixer el mecanisme del seu aparell per si cal canviar la vela ja sigui al port o durant la navegació.

El stay de proa tindrà normalment una guia per “relingar”[7] el gènova. A més, el mecanisme per enrotllar la vela al voltant de l'stay està format per dos tambors giratoris. El caporal de l'enrotllador passarà fent voltes al voltant del tambor inferior, que reposa sobre la coberta a proa. Quan es munta el gènova a l'aparell, la drissa s'enganxa al tambor giratori superior i aquest s'uneix al puny de drissa de la vela, de manera que en caçar la drissa, puja el conjunt de tambor i vela. Gràcies a això, en caçar o deixar anar el cap de l'enrotllador, donaran voltes els tambors i la vela, però no la drissa.

FOTO DE L'ENROLLADOR I SI ÉS POSSIBLE DEL TAMBOR AMB LA DRISSA

Pot donar el cas que un gènova no sigui enrotllable, típicament si és una espelma menor, i aleshores es prescindeix del mecanisme de l'enrotllador. La drissa del gènova s'enganxa en aquest cas directament sobre el puny de drissa i l'espelma s'hi hissa normalment (relinguada sobre l'stay, igual que en el cas anterior). Durant el temps que la vela no estigui hissada, reposarà sobre la coberta i és convenient mantenir-la subjectada mitjançant algun mecanisme, amb un cap o una goma, etc.

Desplegar el gènova

Quan el gènova va enrotllat al voltant del stay de la proa (que és en la majoria dels casos), la maniobra consisteix a desenrotllar la vela estirant l'escota del costat de sotavent. Els passos que cal seguir són els següents:

1) Ajusteu el carro de l'escota

S'ajustarà primer el carro del costat de sotavent. El carro condueix una politja per on passa l'escota. Va sobre un rail i hi haurà un mecanisme per desplaçar-lo més a proa oa popa. Bàsicament, per a rumb de cenyida, el carro es porta més a popa i per a rumbs portants el carro se situa més a proa. Més endavant es parla detalladament del carro en relació amb el trimat del gènova.

FOTO DEL CARRO D'ESCOTA

2) Aclarir enrotllador i escota oposada

Aquests caps han d'anar lliures per no impedir l'avenç de la vela mentre es desenrotlla. Caldrà treure les adujas, deixar anar els caps del winch, obrir stoppers i assegurar que no hi hagi res que pugui obstaculitzar-los.

*Nota important de seguretat:

És important sucar el cap de l'enrotllador de manera controlada, ja que en una forta ratxa podria córrer ràpid i provocar algun accident (“el gènova és un cavall boig”). Per això el que es fa és fer una volta al cap per una cornamusa i una persona va suplant mentre la vela surt.

3) Treure la vela caçant l'escota de sotavent

El vaixell no ha d'anar aprovat sinó tenir almenys una lleugera inclinació respecte al vent, de manera que la vela comenci a portar a mesura que va sortint, cosa que ajudarà a la maniobra (al contrari que passava amb la més gran).

Abans de començar a estirar l'escota de sotavent, se li fa almenys tres voltes al voltant del winch. A l'ordre del patró es llença de l'escota de sotavent alhora que s'esgota el cap de l'enrotllador.

Un cop desplegada la vela, per a l'ajust final, es mossega l'escota al winch i es continua l'esforç de caçar amb la maneta, fins que la vela està totalment desplegada i trimada segons el rumb. En cenyida, al màxim, a través més oberta, etc.

Recollir el gènova

Simplement deixar totes dues escotes lliures d'obstacle i caçar l'enrotllador. S'ha de fer de manera que la vela s'enrotlli correctament, sense plecs ni embolics. Per això és convenient que l'espelma porti una mica de vent, és a dir, no aprofitar-se del tot, i és d'ajuda mantenir una mica tensa l'escota de sotavent mentre és enrotllada.

[1]  Un nus equival a una milla nàutica per hora i una milla nàutica és igual a 1,852 Km. Com veiem aquí, s'aplica per indicar la velocitat del vent encara que també es fa servir per referir-se a la velocitat del vaixell. No té sentit traduir de nusos a km/h a la navegació perquè les distàncies al mar es mesuren en milles. Per exemple de Dénia a Eivissa Sant Antoni hi ha unes 60 milles nàutiques. Si naveguem a una velocitat mitjana de 10 nusos, trigarem unes 6 hores a fer la travessia.

[2] Primer, el sistema de l'enrotllador dins del pal més gran té un pes considerable i frena el vaixell. Segon, el mecanisme és susceptible de trencar-se fàcilment i si, per exemple, l'enrotllador s'encalla en una situació de força vent, impedint recollir vela, ens pot posar en un compromís molt greu. Finalment, les espelmes de major enrotllables no tensen bé, fan massa bossa i no són per tant gaire adequades per a la navegació de cenyida. Tot i així és molt probable que el vaixell de xàrter tingui aquest tipus de vela i cal conèixer-la bé.

[3] Si tenim la sort de viatjar en un vaixell clàssic amb pal de messana i fins i tot trinquet, serà la vela de messana la que es treu primer per estar més a popa i la trinqueta es traurà després de la més gran i abans que el (o els) enfocament(s)!

[4] Sovint es comet l'error de deixar un cap treballant amb només una o dues voltes sobre el winch. És imprescindible solucionar l'error de seguida aprovant el vaixell per reduir la pressió del vent sobre la vela en qüestió i enrotllant llavors el caporal amb almenys les 3 voltes.

[5] Per exemple, Bavaria First 35 o el Club 20.

[6] Seguint amb l'ordre en mida descendent, una espelma menor ja es considera un floc i, finalment, a la vela més petita de totes se li assigna el nom de turmentí.

[7] La relinga és la part gruixuda davantera de la vela, a l'extrem del gràtil. Relingar la vela és en aquest cas passar la relinga pel pal o la guia de l'stay durant el temps que s'hissa.