Maniobra d'home a l'aigua

Prevenció per evitar una situació d'home a l'aigua: Arnès de seguretat, il·luminació

Entre les més eficaces per evitar les caigudes aquesta el arnès de seguretat, sense oblidar que la coberta ha de disposar d'un antilliscant i que els candelers siguin alts i forts a més d'usar sabates adequades. D'altra banda cal evitar les sortides innecessàries a coberta i quan s'hagi de fer per força major fer-ho amb precaució evitant moviments bruscos.

La il·luminació de la coberta, sobretot a proa a les embarcacions a vela, ha de ser la suficient però tenint en compte que no ha d'afectar els llums de navegació. No obstant això, en el moment de la caiguda és important encendre algun focus que il·lumini cap al mar per poder veure'l.

Home a l'aigua, senyalitzar, abalisar i llançar

En el moment de la caiguda si és vist per algun tripulant haurà de cridar la frase de “home a l'aigua per…,(babor o estribord), perquè en aquell moment qui piloti l'embarcació parell màquines i meta tot el timó a la banda de caiguda amb aquesta maniobra el nàufrag quedarà lliure de les pales de l'hèlix. A continuació es tirarà el cèrcol salvavides, o qualsevol altre element flotant que tinguem a mà a fi de senyalitzar el punt de caiguda alhora que us servirà d'ajuda per agafar-vos-hi i fins i tot es llançaran objecte flotants en curts espais de temps els quals podrien servir-lo d'ajuda. Si fos possible, anotarà l'hora i la posició i no es perdrà de vista.

Hi ha diversos tipus de balises individuals (fixades a les armilles salvavides o als cinturons) les quals si són accionades (manualment o automàticament) emeten un senyal, que és recollit per un receptor a bord que permet la seva localització d'una manera fàcil sent el seu abast entre 1 a 3 milles per a embarcacions i unes 10 milles per als vols de rescat.

Maniobra d'Anderson i Boutakow

Maniobra Anderson

Un cop ficat el timó a la banda de caiguda i aturat la màquina si fos necessari, es donarà màquina amb el timó a la banda de caiguda fins que la proa caigui 270 moment en què el naufrag apareixerà per la proa, deixant-se llavors pel costat de sotavent per donar-li socaire.

Maniobra Boutakow

Consisteix a ficar tot el timó a la banda que ha caigut el naufrag i quan hagi caigut 70è del rumb inicial, es canvia el timó a la banda contrària descrivint un cercle i quan tingui el rumb oposat al que portava abans de caure l'home a l'aigua haurà d'aquest apareixerà per la proa.

Exploració en espiral quadrada i per sectors

En aquesta cerca, tant si es tracta d'un membre de la nostra tripulació, com si es tracta d'una altra, el primer és marcar (amb una boia o al plotter) un punt inicial o datum, que serà o el punt que tinguem de referència de caiguda o la dada que ens proporcionin.
a) Exploració en espiral quadrada: la utilització del radar o el plotter pot ser molt convenient ja que deixant al datum qualsevol objecte detectable (pe unreflector de radar) es pot efectuar l'escombrada en espiral al voltant del datum separant-se cada volta d'ell l'amplada del carrer de l'escombrada.

b) Exploració per sectors aquesta tècnica tracta d'explorar radialment a partir del datum amb girs de 120o a estribord sent el recorregut per a embarcacions petites de una milla més o menys. Un cop recorregut els 3 sectors canvia el rumb 30 a estribord a partir del datum i es procedeix de la mateixa manera per a l'exploració del sector següent.

Ús del GPS en cas dhome a laigua

Si disposem d'aquest aparell immediatament després de la caiguda prem la tecla MOB (Man Over Board) dues vegades, d'aquesta manera aquest lloc de caiguda es converteix en una marca o way point de manera que si a continuació premem la tecla ENT, el propi GPS ens indiqués el rumb que hem de posar per trobar el punt exacte de caiguda i conseqüentment el naufrag ha de trobar-se a les seves proximitats.

Precaucions

Quan tinguem localitzat el naufrag governarem de manera que li aproparem pel nostre sotavent o el que és el mateix a sobrevent del naufrag i així poder donar-li protecció (socaire) llançant-li un cèrcol salvavides amb rabissa per acostar-lo al costat i proporcionant-li una escala si fos necessari. Per al cas que es trobe inconscient un tripulant fixat a l'embarcació amb un caporal s'acostés i realitzara l'acostament al costat. Un cop a bord se'l col·loqués en un lloc sec i abrigat, proporcionar-li roba seca i beguda calenta però no cafè, ni te ni begudes alcohòlica.

Reanimació d'un nàufrag: Respiració boca-orella i massatge cardíac

Com a primera actuació hem d'actuar amb rapidesa sol·licitant l'ajut de totes les persones disponibles donant animació a la víctima. a) Respiració boca a boca:

• Es comprovarà que tant al nas com a la boca no té cap cos estrany (restes de menjars, algues, pròtesis dental).
• Se li afluixessin totes les robes (camisa, jerseis, cinturó, vestits de neoprè)
• Durant uns instants es col·loqués cap per avall perquè expulsi l'aigua empassada.
• Se li posarà la mà al clatell per aixecar el coll i s'inclinés el seu cap enrere tot el que es pugui, estirant la barbeta cap amunt fins que el cap quedi inclinat cap enrere.
• Col·locant sobre la boca una gasa o mocador se li insuflés aire tapant-li el nas.
• No s'hauran de suspendre aquestes maniobres en intervals de uns 5 segons, fins que l'asfixiat no comenci a respirar.

b) Massatge cardíac: quan avaluem l'estat d'un accidentat, és primordial saber si te pols. El més ràpid és palpar l?artèria caròtida, que està en un canal format entre els músculs laterals del coll. En cas de no trobar pols cal procedir ràpidament a fer el massatge cardíac. Posició de les mans en massatge cardíac:

• Localitzar la vora inferior de la caixa toràcica i ubicar el lloc on les costelles s'uneixen a l'estern.
• Col·loqueu el palmell de la mà a una distància de dos dits més amunt d'aquest punt, amb els dits mirant cap al costat.
• Posar l'altra mà sobre la qual ja està recolzada al tòrax de l'accidentat, de manera que totes dues quedin paral·leles.
• Aixecar els dits de les dues mans, perquè la pressió es realitzi de forma encertada. La pressió s'ha de fer de forma decidida, pressionant uns 4 cm en profunditat, per aconseguir la contracció cardíaca, s'ha de fer de forma vertical, cap avall. T'has d'inclinar sobre el pacient, sense doblegar els colzes. El massatge cardíac es repeteix de 60 a 90 vegades per minut en adults i de 80 a 100 en nens.

c) Reanimació cardiopulmonar: En cas d'atur cardíac i respiratori cal combinar els mètodes abans descrits, de la següent manera:

• Col·locar el pacient en forma horitzontal, en posició apta per rebre respiració boca a boca.
• Si no comptes amb ajuda, has d'aplicar 2 respiracions boca a boca per cada 15 massatges cardíacs.
• Si tens ajuda, un ha de practicar la respiració boca a boca i l'altre massatge cardíac, combinant-se així: 1 respiració boca a boca 5 massatges cardíacs.

Hipotèrmia: Concepte i mesures a prendre

Es deu generalment a l'acció del fred, bé en forma local variant des d'un simple refredament fins a una congelació completa (sent les parts més afectades els extrems dels dits, punta del nas i les orelles) o de forma total originant els anomenats quadres d'hipotèrmia. Amb relació a la navegació la més freqüents es produeixen per caigudes al mar, on a més del refredament del cos intervenen, el descens de la temperatura ambient, i altres factors com el vent, la humitat, el temps d'exposició, la immobilitat, la fatiga, etc.

En aquesta mena d'accidents, la temperatura del cos generalment baixa a menys de 34oC, fent-se més lents el pols i la respiració, els extrems dels membres es fan més insensibles i la pell es torna pàl·lida, amb aparició de butllofes molt doloroses. Per sota de 35è de calor corporal es comença a produir cansament, manca de coordinació, atordiment i per sota dels 31 es perd el coneixement i el pols es torna feble.

El tractament general és retirar l'afectat a un lloc sec i temperat retirant-li les robes mullades. Tractar de augmentar lentament la temperatura corporal mitjançant banys amb aigua tèbia, administrant-lo begudes calentes ensucrades, i no oferir alcohol. Aplicar solució antisèptica a les butllofes si n'hi hagués i realitzar consulta ràdio mèdica.