Estabilitat d'un vaixell

Moviment de balanç i capçada: Definició

El concepte de estabilitat d'un vaixell no és altre que la propietat que aquest té de recuperar el seu estat inicial (adritzat) quan un element intern o extern (mar o vent) fa que ho perdi.

L'estat de la mar (onades) i el vent fan que el vaixell perdi la seva posició inicial produint-hi uns moviments oscil·lants. Aquests moviments si són la transversals se li denomina balanç i si són longitudinals capçades.

Estabilitat estàtica transversal i longitudinal

a) Estabilitat transversal: Quan el vaixell no està afectat per la mar ni el vent la seva posició és la de adreçat, sobre el actuen només dues forces, el centre de gravetat (G), on se suposen concentrat el pes del vaixell, i el centre de gravetat de la part submergida denominat centre de carena (C) que és on actua la força d'empenta. En cas que el vaixell es trobi adreçat ambdós centres se situen a la mateixa vertical.

Quan per raons de mar o vent, es pren una escora, el centre de carena es desplaça. La vertical que passant per aquest punt talla al pla longitudinal (línia de crugia), s'anomena metacentre transversal. Si aquest punt queda, el metacentre, se situa per sobre de G (centre de gravetat), el parell de força que s'origina és adrizant de manera que l'embarcació recobreu la vostra posició d'adrissat.

No obstant això si aquest punt, el metacentre queda per sota de G (centre de gravetat) el parell que es forma és escorant i l'embarcació bolca.
Quan la vertical que passa pel centre de carena en la intersecció amb el pla longitudinal (línia de crugia) o el que és el mateix el metacentre coincideix amb el centre de gravetat, l'embarcació queda amb l'escora permanent.

Si observem les figures podrem veure que tant el parell escorant com l'escora permanent es produeix quan pugem el centre de gravetat (G), per tant és molt important tenir en compte que quan baixem el centre de gravetat donem més estabilitat al vaixell, el que s'aconseguir baixant pesos, mentre que si per contra pugem el centre de gravetat l'estabilitat es compromet.

b) Estabilitat longitudinal: És la tendència que té el vaixell al canvi de seient. Com que és el parell d'estabilitat longitudinal més gran aquesta no afecta el vaixell. Aquesta estabilitat depèn principalment de l'eslora encara que també una mica de la forma del casc.

Formes de governar

Per evitar en la mesura del possible els balanços o capçades (temps de durada) cal trencar el sincronisme, és a dir cal evitar fer coincidir els períodes dels balanços o capçades amb el període de les onades (temps entre dues crestes consecutives).

Per trencar aquest sincronisme i governar evitant els balanços (sincronisme transversal), o les capçades (longitudinal), s'intentarà governar de la següent manera:

• Transversal: Si període transversal, que és el temps emprat pel vaixell entre la inclinació d'una banda i l'altra, és igual al de l'onada pot ser que produeixi un augment de l'amplitud de l'oscil·lació, efecte que es pot corregir canviant el rumb.
• Longitudinal: Si el període longitudinal s'iguala a l'onatge pot produir el mateix efecte, el qual es corregeix canviant la velocitat.

Importància de no travessar-se a la mar

Depenent de l'estat de la mar i el lloc per on es rebi, és aconsellable reduir la velocitat, sobretot quan la mar ve de proa per evitar que l'estructura de l'embarcació pateixi amb els cops de pantoc, i que els cops de mar puguin fer embarcar molta aigua a coberta la qual cosa pot produir avaries. També la màquina pot patir accelerades pel fet que, de vegades, l'hèlix surt de l'aigua (del tot o en part), per tant, amb la mar de proa s'han de mantenir les amures a la mar amb poca màquina devent anar amb compte de no travessar-se ja que les seves conseqüències poden ser fatals doncs es podria bolcar amb relativa facilitat, és una situació que cal evitar.

En cas que la mar vingui de popa o per l'aleta cal tenir en compte que els cops de mar són molt més traïdors i que si la velocitat de l'onada que remunta la borda s'acompassa amb la velocitat del vaixell pot provocar el seu enfonsament al no desfogar tota l'aigua embarcada, per tant ha de procurar-se que aquesta velocitat no s'acompanyés, per a això, si és possible, la velocitat del vaixell haurà de ser superior a la de les onades per evitar que embarqui aigua per la popa. No és molt recomanable aquesta forma de navegar ja que en ser molt més difícil mantenir el rumb l'embarcació pot travessar-se a la mar quedant exposada pels costats, cosa que suposa una situació perillosa.