Què són les cartes nàutiques i per a què serveixen?

Les cartes són els mapes utilitzats per a la navegació i s'hi representa tota la superfície terrestre amb detalls que poden ser útils per al navegant, com el contorn de la costa, fars, esculls, sondes, tipus de fons, declinacions, corrents, etc. Hi ha dos tipus de cartes per a la navegació, les gnomòniques (per a derrotes ortodròmiques) i les mercatorianes (per a derrotes loxodròmiques).

La superfície de la Terra és esfèrica, cosa que en dificulta el desenvolupament en pla. La projecció mercatoriana (en honor a Mercat, que va ser qui la va desenvolupar) es basa en un cilindre, on els meridians queden com a rectes paral·leles ia igual distància i els paral·lels també com a rectes, però la distància del qual va augmentant al mateix temps que s'allunyen de l'Equador.

Quins tipus de cartes de navegació hi ha?

En funció de la extensió de la zona que es representarà, podem trobar diferents tipus de cartes. Les principals són:

• Cartes de navegació costanera: són les que serveixen per navegar reconeixent la costa.
• Aprofitaments o recalades: de vegades cal facilitar als navegants l'aproximació als ports o fins i tot certs accidents geogràfics importants.
• Portulans: mostren amb molts detalls una petita extensió de costa o mar (ports, cales, sortints de la costa, ancoratges…) 
• Cartutxos: de vegades, dins d'una mateixa carta, s'insereix una part a major escala (port, cala badia…). Habitualment es tracta d'accidents de poca importància, que no mereixen que es dediqui un portulà a part.

Quina informació proporcionen les cartes?

La importància de les cartes rau, precisament, a la informació geogràfica que ofereixen a l'embarcació, ajudant en la navegació i evitant contratemps.

• Accidents a la costa: com penya-segats, platges, sorrals…
• Accidents del terreny: són aquells accidents que poden servir d'ajuda en la navegació, com ara cims, muntanyes, llomes…
• Punts de referència: molts són els que normalment es reflecteixen a fi d'ajudar a la navegació. A més dels ja esmentats, podem destacar edificacions com xemeneies, torres, campanars, ports, ancoratges, espigons…
• Llums: les més característiques són les dels fars, indicant la seva cadència per poder-los identificar. 
• Boies i balises: lluminoses, de recalada, fixes, flotants…
• Perills: com a baixos, esculls remolins, dunes, sondes aïllades per perill…
• Zones prohibides: per exemple, les de fondeig i pesca d'arrossegament.

Signes i abreviatures més importants utilitzades a les cartes nàutiques

A la Publicació Especial Nº 14, editada per l'IHM, es publiquen periòdicament els símbols, abreviatures i termes utilitzats a les cartes nàutiques. A continuació et llistem alguns dels més importants.

Fars

Són llums potents situades en llocs estratègics, com les entrades dels ports. Solen ser edificacions cilíndriques i elevades que serveixen per ajudar a la navegació tant de dia, pel seu reconeixement, com de nit, per la seva llum potent.

A les cartes, encara que no amb tant detall com als Llibres de Fars, vénen especificades les seves característiques. Per exemple, el Far de Trafalgar assenyala com una de les seves característiques FI (2+1) 15s. 22 M, que significa que dóna dos centelleigs més un cada 10 segons i que la seva visibilitat és de 22 milles. Si aparegués una xifra amb la ”m” serien els metres d'alçada del far.

Sondes i verils

Són les dues mètriques que expressen la batimetria, és a dir, el mesurament de la profunditat de l'aigua i la configuració dels fons marins. La sonda es refereix a la profunditat expressada en metres i referida a la baixamar escorada.

Per la seva banda, els verils, o línies isobàtiques, són les línies d'unió amb sondes o profunditats de la mateixa mesura.

Declinació magnètica

Es coneix així la llegenda situada a la rosa dels vents, que informa de la declinació magnètica de l'any d'edició, així com el decrement o increment anual per a la correcció en anys posteriors.

Naturalesa del fons

Indica les circumstàncies i característiques de la naturalesa del fons de forma abreujada:

• A – Sorra
• F – Fang
• L – Llot
• Arc – Argila
• Co – Cascajo 
• Ca – Conchuela 
• Go – Còdol
• P – Pedra
• R – Roca
• Ro – Rocós
• Alg – Algues
• Mad – Madrèpores 
• Cl – Coral
• E – Esponges 
• Lav – Lava
• Vc – Volcànic