{"id":871,"date":"2021-12-01T20:48:33","date_gmt":"2021-12-01T19:48:33","guid":{"rendered":"https:\/\/anclademia.com\/?p=871"},"modified":"2021-12-01T20:48:34","modified_gmt":"2021-12-01T19:48:34","slug":"estructura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/blog\/estructura\/","title":{"rendered":"Estructura"},"content":{"rendered":"

1.2.- ESTRUCTURA
1.2.1.- Quilla, roda, codaste, quadernes, banys, broda, regala, mampares, pla i sentina<\/strong><\/p>\n\n\n\n

a) Quilla: <\/strong>es tracta d'una pe\u00e7a longitudinal <\/strong>de ferro, fusta o fibra que va de proa a popa a la part inferior del casc (fig.1.11), acabant a la roda i codaste <\/strong>respectivament. Es pot considerar que \u00e9s la columna vertebral del casc per ser la base de les quadernes. De vegades, per refor\u00e7ar-la en porta una altra a sobre anomenada sobrequilla<\/strong>. De vegades per atenuar els balan\u00e7os se li col\u00b7loca als pantocs unes quilles inclinades (sobre 45o) anomenades quilles de balan\u00e7<\/strong>. Als vaixells de fusta solen tenir el que s'anomena falsa quilla o sabata <\/strong>la funci\u00f3 del qual \u00e9s la protecci\u00f3 a les varades. Als vaixells de vela a la quilla se li una pe\u00e7a suplement\u00e0ria denomina orsa<\/strong>, la funci\u00f3 principal del qual \u00e9s disminuir l'abatiment i la deriva<\/strong>, podent ser aquesta pe\u00e7a fixa o abatible.<\/p>\n\n\n\n

b) Roda: <\/strong>pe\u00e7a de fusta, fibra o ferro d'igual secci\u00f3 que la quilla que unida b\u00e9 en direcci\u00f3 vertical o inclinada (recta o corba) remata el casc a la part de proa <\/strong>(fig. 1.11-A). La pe\u00e7a que uneix la quilla amb la roda en funci\u00f3 del tipus de tipus de proa, s'anomena peu de roda<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

c) Codaste: <\/strong>igual que la roda \u00e9s una pe\u00e7a de ferro o fusta que va unida a la quilla al extrem de popa <\/strong>de forma perpendicular us quasi perpendicular (fig.1.11-B). Als vaixells d'una sola h\u00e8lix es diferencien dues parts, el codaste proel <\/strong>que disposa d'un orifici (botzina) per on surt l'eix de l'h\u00e8lix i el codaste popel <\/strong>que solen portar uns perns perqu\u00e8 s'allotgi el tim\u00f3. La pe\u00e7a que uneix la quilla amb el codast se l'anomena corba coral<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

d) Quadernes: <\/strong>formen el que comunament es coneix com l'esquelet del vaixell, s\u00f3n peces transversals <\/strong>(fig.1.11) en forma de V <\/strong>o de U <\/strong>que van des de la quilla fins a la part alta del costat. La situada a la mitjania, \u00e9s la m\u00e9s ampla que el
resta denominant-se quaderna mestra<\/strong>. Aquests elements s\u00f3n els que donen la forma al casc<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

e) Baos: <\/strong>refor\u00e7os transversals <\/strong>que van de babord a estribord (fig.1.11) sent la seva principal funci\u00f3 la de sostenir la coberta<\/strong>, encara que tamb\u00e9 compleixen altres funcions com la de enretirar les quadernes <\/strong>o mantenir les seves dist\u00e0ncies<\/strong>. Solen estar corbades cap a l'exterior <\/strong>per aix\u00ed facilitar el desgu\u00e0s a trav\u00e9s dels embornals.<\/p>\n\n\n\n

f) Broda: <\/strong>\u00e9s la part superior del costat<\/strong>, considerant-se com la compresa entre la coberta i el comen\u00e7ament de la
regala <\/strong>(fig.1.11-C) sent aquesta \u00faltima la pe\u00e7a que cobreix els caps dels revessos dels lligams formant la part superior de la borda, part que no s'ha de confondre amb la borda.<\/p>\n\n\n\n

g) Regala: <\/strong>pe\u00e7a longitudinal que va de proa a popa <\/strong>(fig.1.11-D) cobrint els extrems dels barraganets (lligam superior de la quaderna que sobresurt del trancanil pel seu corresponent escopladura i que serveix per sostenir la borda). A la part que cobreix la regala se l'anomena tapa de regala<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

h) Mampares: <\/strong>es pot dir que s\u00f3n els envans del vaixell <\/strong>per separar els diferents compartiments, poden ser
tant longitudinals <\/strong>com transversals<\/strong>. N'hi ha alguns amb finalitat molt especifica aix\u00ed per exemple els
denominats mampares estanques <\/strong>la finalitat del qual \u00e9s assegurar la flotabilitat, tamb\u00e9 existeix el mampara de col\u00b7lisi\u00f3 <\/strong>situat a la proa, la finalitat de la qual \u00e9s evitar la inundaci\u00f3 del vaixell en una col\u00b7lisi\u00f3 per proa.<\/p>\n\n\n\n

i) Pla: <\/strong>\u00e9s la part inferior de l'embarcaci\u00f3 <\/strong>(fig.1.11-D), als vaixells amb m\u00e9s d'una coberta \u00e9s la coberta m\u00e9s baixa.<\/p>\n\n\n\n

j) Sentina: <\/strong>s\u00f3n les parts baixes on es van dipositant les aig\u00fces <\/strong>(fig.1.11-D) que es van filtrant o b\u00e9 les procedents dels vessaments l\u00edquids, baldejos etc<\/strong>. El seu objecte \u00e9s precisament emmagatzemar-les per despr\u00e9s treure-les per mitj\u00e0 d'una bomba de buidatge <\/strong>(bomba de sentina).<\/p>\n\n\n\n

Fig 1.11 A \u2013 1.11 B<\/p>\n\n\n\n

Fig 1.11 C<\/p>\n\n\n\n

Fig 1.11 D<\/p>\n\n\n\n

1.2.2.- Aixetes de fons<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n unes v\u00e0lvules situades per sota de la l\u00ednia de flotaci\u00f3 <\/strong>(fig.1.12) que prenen aigua de mar a trav\u00e9s d'una bomba per proveir els diferents serveis (aig\u00fceres, lavabos, refrigeraci\u00f3). D'entre totes n'hi ha una que destaca per la seva import\u00e0ncia en aquelles embarcacions amb motor intraborda (bancada) la funci\u00f3 de les quals \u00e9s la de refrigeraci\u00f3 del motor<\/strong>. \u00c9s convenient que totes les v\u00e0lvules quan l'embarcaci\u00f3 estigui inactiva algun temps es quedin tancades per assegurar la flotabilitat. Tamb\u00e9 \u00e9s recomanable tancar totes<\/strong>, menys la de refrigeraci\u00f3 del motor, quan naveguem amb mal temps<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Disposa d'una reixeta <\/strong>exterior per evitar lentrada dalgues i escombraries.<\/p>\n\n\n\n

Fig 1.12<\/p>\n\n\n\n

1.2.3.- Bombes de buidatge
<\/strong>S\u00f3n m\u00e0quines que poden ser\u00a0manuals o el\u00e8ctriques\u00a0<\/strong>(fig.1.13) la finalitat del qual \u00e9s extreure els l\u00edquids dels diferents compartiments de l'embarcaci\u00f3<\/p>\n\n\n\n

Una de les m\u00e9s caracter\u00edstiques \u00e9s la que s'instal\u00b7la a la sentina <\/strong>a fi d'extreure els l\u00edquids que s'hi acumulen procedents dels vessaments (aigua de pluja, rajoles, residus del motor etc\u2026), sent la seva funci\u00f3 m\u00e9s important la d'actuar quan hi ha filtracions a trav\u00e9s de l'eix de cua (botzina) ja que si a aquest cas no s'actua amb promptitud es pot veure afectada la flotabilitat. Per aix\u00f2 generalment s'instal\u00b7la una bomba de sentina autom\u00e0tica <\/strong>de manera que quan l'aigua arribi a un nivell preestablert (per mitj\u00e0 d'un boiar\u00ed) comenci a funcionar de manera autom\u00e0tica Quan el motor \u00e9s de benzina <\/strong>cal tenir precauci\u00f3 a l'hora d'instal\u00b7lar les bombes el\u00e8ctriques i col\u00b7locar-les a llocs ben airejats per evitar que les xipes del motor el\u00e8ctric puguin provocar una explosi\u00f3 per l'acumulaci\u00f3 de gasos.<\/p>\n\n\n\n

Manual<\/p>\n\n\n\n

Fig 1.13 Electrica<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

1.2.- ESTRUCTURA1.2.1.- Quilla, roda, codast, quadernes, banys, broda, regala, mampares, pla i sentina a) Quilla: es tracta d'una pe\u00e7a longitudinal de ferro, fusta o fibra que va de proa a popa a la part inferior del casc (fig.1.11), acabant a la roda i codaste respectivament. Es pot considerar que \u00e9s la columna vertebral del propi casc per ser la \u2026 Llegiu m\u00e9s<\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-871","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categorizar"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/871","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=871"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/871\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=871"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=871"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=871"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}