{"id":857,"date":"2021-12-01T20:38:05","date_gmt":"2021-12-01T19:38:05","guid":{"rendered":"https:\/\/anclademia.com\/?p=857"},"modified":"2022-06-08T15:25:35","modified_gmt":"2022-06-08T14:25:35","slug":"estabilitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/blog\/estabilidad\/","title":{"rendered":"Estabilitat d&#039;un vaixell"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"wp-block-heading\">Moviment de balan\u00e7 i cap\u00e7ada: Definici\u00f3<\/h2>\n\n\n\n<p>El concepte de&nbsp;<strong>estabilitat&nbsp;<\/strong>d&#039;un vaixell no \u00e9s altre que&nbsp;<strong>la propietat que aquest t\u00e9 de recuperar el seu estat inicial&nbsp;<\/strong>(adritzat) quan un&nbsp;<strong>element intern o extern&nbsp;<\/strong>(mar o vent) fa que ho perdi.<\/p>\n\n\n\n<p>L&#039;estat de la mar (onades) i el vent fan que el vaixell perdi la seva posici\u00f3 inicial produint-hi uns moviments oscil\u00b7lants. Aquests moviments si s\u00f3n la&nbsp;<strong>transversals se li denomina balan\u00e7&nbsp;<\/strong>i si s\u00f3n&nbsp;<strong>longitudinals cap\u00e7ades<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Estabilitat est\u00e0tica transversal i longitudinal<\/h2>\n\n\n\n<p>a)&nbsp;<strong>Estabilitat transversal<\/strong>: Quan el vaixell no est\u00e0 afectat per la mar ni el vent la seva posici\u00f3 \u00e9s la de&nbsp;<strong>adre\u00e7at<\/strong>, sobre el actuen nom\u00e9s dues forces, el&nbsp;<strong>centre de gravetat&nbsp;<\/strong>(G), on se suposen&nbsp;<strong>concentrat el pes&nbsp;<\/strong>del vaixell, i el centre de gravetat de la part submergida denominat&nbsp;<strong>centre de carena&nbsp;<\/strong>(C) que \u00e9s on actua la&nbsp;<strong>for\u00e7a d&#039;empenta<\/strong>. En cas que el vaixell es trobi adre\u00e7at ambd\u00f3s centres se situen a la mateixa vertical.<\/p>\n\n\n\n<p>Quan per raons de mar o vent, es pren una escora, el centre de carena es despla\u00e7a. La vertical que passant per aquest punt talla al pla longitudinal (l\u00ednia de crugia), s&#039;anomena&nbsp;<strong>metacentre&nbsp;<\/strong>transversal. Si aquest punt queda, el&nbsp;<strong>metacentre, se situa per sobre de G&nbsp;<\/strong>(centre de gravetat), el parell de for\u00e7a que s&#039;origina \u00e9s&nbsp;<strong>adrizant&nbsp;<\/strong>de manera que l&#039;embarcaci\u00f3&nbsp;<strong>recobreu la vostra posici\u00f3 d&#039;adrissat.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<div class=\"btn-groc-cta\"><br><strong>T&#039;interessa: <\/strong><a href=\"https:\/\/anclademia.com\/ca\/bloc\/rumbs\/\"> Definici\u00f3 dels rumbs <\/a><\/div>\n\n\n\n<p>No obstant aix\u00f2 si aquest punt, el&nbsp;<strong>metacentre&nbsp;<\/strong>queda&nbsp;<strong>per sota de G&nbsp;<\/strong>(centre de gravetat) el parell que es forma \u00e9s&nbsp;<strong>escorant&nbsp;<\/strong>i l&#039;embarcaci\u00f3&nbsp;<strong>bolca.<\/strong><br>Quan la vertical que passa pel centre de carena en la intersecci\u00f3 amb el pla longitudinal (l\u00ednia de crugia) o el que \u00e9s el mateix el&nbsp;<strong>metacentre coincideix amb el<\/strong> <strong>centre de gravetat<\/strong>, l&#039;embarcaci\u00f3 queda amb&nbsp;<strong>l&#039;escora permanent.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Si observem les figures podrem veure que tant el parell escorant com l&#039;escora permanent es produeix&nbsp;<strong>quan pugem el centre de gravetat (G)<\/strong>, per tant \u00e9s molt important tenir en compte que&nbsp;<strong>quan baixem el centre de gravetat donem m\u00e9s estabilitat&nbsp;<\/strong>al vaixell, el que s&#039;aconseguir&nbsp;<strong>baixant pesos<\/strong>, mentre que si per contra&nbsp;<strong>pugem el centre de gravetat l&#039;estabilitat es compromet<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>b)&nbsp;<strong>Estabilitat longitudinal<\/strong>: \u00c9s la tend\u00e8ncia que t\u00e9 el vaixell al&nbsp;<strong>canvi de seient<\/strong>. Com que \u00e9s el parell d&#039;estabilitat longitudinal m\u00e9s gran aquesta no afecta el vaixell. Aquesta estabilitat&nbsp;<strong>dep\u00e8n principalment de l&#039;eslora encara que tamb\u00e9 una mica de la forma del casc<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Formes de governar<\/h2>\n\n\n\n<p>Per evitar en la mesura del possible els balan\u00e7os o cap\u00e7ades (temps de durada) cal&nbsp;<strong>trencar el sincronisme<\/strong>, \u00e9s a dir cal evitar fer coincidir els per\u00edodes dels balan\u00e7os o cap\u00e7ades amb el per\u00edode de les onades (temps entre dues crestes consecutives).<\/p>\n\n\n\n<p>Per trencar aquest sincronisme i governar evitant els balan\u00e7os (sincronisme transversal), o les cap\u00e7ades (longitudinal), s&#039;intentar\u00e0 governar de la seg\u00fcent manera:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li><strong>Transversal<\/strong>: Si per\u00edode transversal, que \u00e9s el temps emprat pel vaixell entre la inclinaci\u00f3 d&#039;una banda i l&#039;altra, \u00e9s igual al de l&#039;onada pot ser que produeixi un augment de l&#039;amplitud de l&#039;oscil\u00b7laci\u00f3, efecte que&nbsp;<strong>es pot corregir canviant el rumb<\/strong>.<\/li><li><strong>Longitudinal<\/strong>: Si el per\u00edode longitudinal s&#039;iguala a l&#039;onatge pot produir el mateix efecte, el qual&nbsp;<strong>es corregeix canviant la velocitat<\/strong>.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Import\u00e0ncia de no travessar-se a la mar<\/h2>\n\n\n\n<p>Depenent de l&#039;estat de la mar i el lloc per on es rebi, \u00e9s aconsellable reduir la velocitat, sobretot quan la mar ve de proa per evitar que l&#039;estructura de l&#039;embarcaci\u00f3 pateixi amb els cops de pantoc, i que els cops de mar puguin fer embarcar molta aigua a coberta la qual cosa pot produir avaries. Tamb\u00e9 la m\u00e0quina pot patir accelerades pel fet que, de vegades, l&#039;h\u00e8lix surt de l&#039;aigua (del tot o en part), per tant, amb la mar de proa s&#039;han de mantenir les amures a la mar amb poca m\u00e0quina devent&nbsp;<strong>anar amb compte de no travessar-se&nbsp;<\/strong>ja que les seves conseq\u00fc\u00e8ncies poden ser fatals doncs&nbsp;<strong>es podria bolcar&nbsp;<\/strong>amb relativa facilitat, \u00e9s una situaci\u00f3 que cal evitar.<\/p>\n\n\n\n<p>En cas que la mar vingui de popa o per l&#039;aleta cal tenir en compte que els cops de mar s\u00f3n molt m\u00e9s tra\u00efdors i que si la velocitat de l&#039;onada que remunta la borda s&#039;acompassa amb la velocitat del vaixell pot provocar el seu enfonsament al no desfogar tota l&#039;aigua embarcada, per tant ha de&nbsp;<strong>procurar-se que aquesta velocitat no s&#039;acompany\u00e9s<\/strong>, per a aix\u00f2, si \u00e9s possible, la velocitat del vaixell&nbsp;<strong>haur\u00e0 de ser superior a la de les onades&nbsp;<\/strong>per evitar que embarqui aigua per la popa. No \u00e9s molt recomanable aquesta forma de navegar ja que en ser molt m\u00e9s dif\u00edcil mantenir el rumb l&#039;embarcaci\u00f3&nbsp;<strong>pot travessar-se a la mar&nbsp;<\/strong>quedant exposada pels costats, cosa que suposa una situaci\u00f3 perillosa.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Moviment de balan\u00e7 i cap\u00e7ada: Definici\u00f3 El concepte d&#039;estabilitat d&#039;un vaixell no \u00e9s cap altre que la propietat que aquest t\u00e9 de recuperar el seu estat inicial (adre\u00e7at) quan un element intern o extern (mar o vent) fa que el perdi. L&#039;estat de la mar (onades) i el vent fan que el vaixell perdi la seva posici\u00f3 inicial produint-hi \u2026 <a title=\"Estabilitat d&#039;un vaixell\" class=\"read-more\" href=\"https:\/\/anclademia.com\/ca\/blog\/estabilidad\/\" aria-label=\"M\u00e9s informaci\u00f3 sobre Estabilitat d&#039;un vaixell\">Llegiu m\u00e9s<\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":14101,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[69],"tags":[],"class_list":["post-857","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-navegacion"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/anclademia.com\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/8-Estabilidad-de-Buque.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/857","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=857"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/857\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/14101"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=857"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=857"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=857"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}