Els rumbs portants s\u00f3n els de llarg i de popa. El m\u00e9s important d aquests rumbs \u00e9s relatiu a la seguretat. Per una onada, o per badada del timoner, la m\u00e9s gran pot traslluitar sola i la botavara, en el seu brusc canvi de banda, pot colpejar violentament la tripulaci\u00f3 desprevinguda.<\/p>\n\n\n\n
Durant la navegaci\u00f3 en rumbs portants, \u00e9s de vital import\u00e0ncia que les tripulants mantinguin en tot moment els caps per sota de l'al\u00e7ada de la botavara i que el timoner no perdi en cap moment la concentraci\u00f3 per evitar \u201ctraslluitar sense voler\u201d. Altres efectes d'aquesta trasllutxada inesperada poden ser seriosos danys al vaixell, una forta escorada sobtada, etc.<\/p>\n\n\n\n
Com a mesura addicional de seguretat, en popa rodona \u00e9s bona idea subjectar amb un caporal la botavara portant un noi a proa de manera que es no caigui.<\/p>\n\n\n\n
Sobre la navegaci\u00f3 en portants veurem diversos temes, les diferents estrat\u00e8gia de baixar a sotavent, i els aparells i espelmes que es poden emprar (genaker i spinaker). Comencem en aquest post amb el Genaker.<\/p>\n\n\n\n
Aparell<\/u><\/strong><\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 anomenada (spi) asim\u00e8tric. Per la seva mida i composici\u00f3 \u00e9s com un spi (espelma rodona i de gran superf\u00edcie) per\u00f2 l'aparell \u00e9s m\u00e9s semblant al del g\u00e8nova. Consta d\u00b4un puny de drissa, d\u00b4escota i d\u00b4amura i tamb\u00e9 t\u00e9 una aresta de la vela que \u00e9s el gr\u00e0til, etc.<\/p>\n\n\n\n El primer abans d'hissar-lo ser\u00e0 preparar la maniobra. L'aparell es compon de l'espelma dins una bossa, dues escotes, una drissa al pal major, el cap d'amura i finalment les politges per on passarem els caps.<\/p>\n\n\n\n Les escotes tindran un grill\u00f3 enganxat a un dels nois. Es posar\u00e0 una escota a cada banda. L'extrem del caporal que no t\u00e9 el grill\u00f3 es queda en popa i passa per una corriola que estar\u00e0 fixada en algun punt del costat de popa. Des de la corriola, el caporal anir\u00e0 a algun winch i s'enrotllar\u00e0 al voltant d'aquest<\/a>[1]. No s'hauran de fer nusos (vuits) de topall als nois de les escotes en popa (com es fa amb les del g\u00e8nova). D'aquesta manera, en cas de problemes amb el genaker, es podran alliberar les escotes del tot. La resta de l'escota es porta a proa, passant-la sempre per fora dels candelers i dels obencs. El grillon del cap s'enganxa de moment en algun passamans a proa. Aquests grillons solen tenir una anella o un cabell a manera de \u201cdisparador\u201d que serveixen perqu\u00e8 aquests s'obrin de manera r\u00e0pida i f\u00e0cil.<\/p>\n\n\n\n A la proa, cal fixar una corriola i passar-hi un cap que s'unir\u00e0 al puny d'amura de l'espelma. El noi d'aquest cap a proa haur\u00e0 de tenir tamb\u00e9 unit un grillon o una gaza. En lloc de la corriola a proa, tamb\u00e9 \u00e9s possible aprofitar la rotllana lliure de l'\u00e0ncora per passar el cap del puny d'amura. L'extrem oposat del caporal es pot fixar a alguna cornamusa a proa, per\u00f2 una altra opci\u00f3, si el caporal \u00e9s llarg, \u00e9s portar-lo als winches de la banyera, permetent aix\u00ed regular la dist\u00e0ncia entre el puny d'amura i la proa un cop h\u00e0gim hissat la vela.<\/p>\n\n\n\n Un cop decidit quin ser\u00e0 el costat de sotavent, s'enganxa la bossa amb l'espelma a l'amura de sotavent, en qualsevol posici\u00f3 que estigui m\u00e9s a proa que els obencs. Si la vela est\u00e0 ben recollida dins de la bossa, els tres punys de la vela han d'estar a m\u00e0 i gaireb\u00e9 fora de la bossa. Cal identificar quin dels punys \u00e9s el de drissa i quin d'amura i escota respectivament.<\/p>\n\n\n\n Ja tenim l'aparell llest i nom\u00e9s resta enganxar els caps de drissa i d'amura als punys corresponents. Les dues escotes s?enganxen al puny d?escota. \u00c9s molt important que la drissa, el cap d'amura i les escotes passin per fora del g\u00e8nova (m\u00e9s a sotavent), si no fem aix\u00f2, s'embolicaran els caps quan enrotllem aquest \u00faltim.<\/p>\n\n\n\n <\/a>[1] Ull aqu\u00ed, que en estar el winch m\u00e9s a proa que la corriola, aquest \u00e9s un cas at\u00edpic en el qual un cap arriba al winch de popa a proa, i cal llavors prestar atenci\u00f3 d'enrotllar-lo en el sentit correcte de les agulles del rellotge. Generalment el cap arriba des de proa i se situa per la dreta del winch per\u00f2 en aquest cas el cap haur\u00e0 d'entrar per l'esquerra del winch!!<\/p>\n\n\n\n Hissat i trimat<\/u><\/strong><\/p>\n\n\n\n El genaker s'hissa a sotavent del g\u00e8nova, cosa que fa que la primera espelma pugi desventada. D'altra manera, la vela comen\u00e7aria a portar massa vent fent molt m\u00e9s dif\u00edcil l'hissat. Perqu\u00e8 la vela surti b\u00e9 de la bossa conv\u00e9 que una persona es col\u00b7loqui al costat de la bossa i ajudi la vela a sortir-ne i sense embolics, etc. Una altra persona llen\u00e7ar\u00e0 molt r\u00e0pid de la drissa, sent millor fer-ho des del pal. De seguida caldr\u00e0 ca\u00e7ar l'escota de sotavent i per altra banda enrotllar el g\u00e8nova.<\/p>\n\n\n\n Durant el temps que roman hissada la vela, cal que una persona estigui constantment trimant l'espelma amb l'ajuda de l'escota. Per fer-ho, aquesta persona s'ha d'anar amb l'escota a sobrevent perqu\u00e8 nom\u00e9s des d'aqu\u00ed pot observar el que fa el gr\u00e0til del genaker. La idea \u00e9s deixar la vela tan oberta com sigui possible fins que el gr\u00e0til es comenci a caure cap a dins (es diu que fa \u201corella\u201d). S'obre doncs l'escota el m\u00e9s possible i quan la vela fa \u201corella\u201d, es ca\u00e7a una mica. Com que la vela fa molta pressi\u00f3, \u00e9s convenient (o necessari) donar diverses voltes a l'escota al voltant d'un o m\u00e9s winches per poder ca\u00e7ar-la.<\/p>\n\n\n\n Quan anem de trav\u00e9s, el genaker anir\u00e0 en general m\u00e9s ca\u00e7at. Si prenem un rumb de llarg o popa, l'espelma haur\u00e0 d'anar m\u00e9s oberta. (En aquest sentit \u00e9s com un g\u00e8nova.). El genaker no \u00e9s adequat per anar de popa rodona i exigeix rumbs de llarg. Si arribem massa la vela perd pressi\u00f3 i aleshores el patr\u00f3 deu pregar. Per\u00f2 si el que volem \u00e9s guanyar sotavent, aleshores el patr\u00f3 deu estar atent i aprofitar per arribar si la vela agafa pressi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Una opci\u00f3 \u00e9s navegar amb les \u201corelles de ruc\u201d, que suposa traslluitar la m\u00e9s gran per\u00f2 no el genaker. El patr\u00f3 ha de mantenir un rumb estable de manera que les espelmes aguantin al seu costat. Si la major tendeix a caure cal or\u00e7ar per\u00f2 si \u00e9s el genaker el que es desinfla caldr\u00e0 arribar una mica. Aix\u00f2 \u00e9s el mateix que dir, com a \u201ctruc\u201d d'ajuda, que cal portar la canya cap a la vela que cau (sempre que estiguem asseguts a sobrevent).<\/p>\n\n\n\n Finalment, la traslluitada amb el genaker implica cert risc que la vela s'emboliqui amb l'enrotllador de g\u00e8nova i caldr\u00e0 estar molt pendent que aix\u00f2 no passi. \u00c9s convenient situar un tripulant a proa que ajudi a passar els caps i la vela durant la maniobra.<\/p>\n\n\n\n Recollir la vela<\/u><\/strong><\/p>\n\n\n\n Es pren un rumb on la vela vagi amb la menor pressi\u00f3 possible. Quan es deixa anar la drissa, un tripulant, situat a l'entrada de la cabina, va recollint escota i drap, tirant tot el conjunt r\u00e0pidament dins de la cabina. Alhora, una altra persona va suprimint gradualment la drissa, normalment des del pal. Conv\u00e9 no deixar anar la drissa d'un cop per evitar que l'espelma caigui a l'aigua. Una opci\u00f3 si no fa gaire vent, i no hi ha perill que la vela surti volant, \u00e9s comen\u00e7ar la maniobra disparant el puny d'amura (obrir el grill\u00f3 a l'extrem de la vela) i recollir r\u00e0pid escota i vela.<\/p>\n\n\n\n Un pas final \u00e9s guardar l'espelma dins la bossa. Tret que la vela torni a ser requerida en un altre bord posterior, aquesta operaci\u00f3 es pot postergar al final del dia, per\u00f2 \u00e9s molt important fer-ho correctament en qualsevol cas. Ens trobarem la vela feta un xurro sobre el terra de la cabina. S'ha d'emmagatzemar el genaker dins de la bossa, de manera que la vela no estigui revirada i tingui els tres punys visibles i gaireb\u00e9 fora. Per fer-ho, es pren primer a la m\u00e0 el puny de drissa i es recorre amb l'altra m\u00e0 (o amb ajuda d'una altra persona) un costat de l'espelma, plegant-lo, fins a arribar a l'altre puny. Es fa el mateix amb l'altra banda de l'espelma i es pleguen els tres punys junts. La panxa que queda del genaker es va ficant al fons de la bossa fins que el plec amb els tres punys junts estiguin a la part de dalt.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els rumbs portants s\u00f3n els de llarg i de popa. El m\u00e9s important d aquests rumbs \u00e9s relatiu a la seguretat. Per una onada, o per badada del timoner, la m\u00e9s gran pot traslluitar sola i la botavara, en el seu brusc canvi de banda, pot colpejar violentament la tripulaci\u00f3 desprevinguda. Durant la navegaci\u00f3 a \u2026 Llegiu m\u00e9s<\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":1026,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1025","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categorizar"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/anclademia.com\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/39490938331_afe0a035a6_b.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1025","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1025"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1025\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1026"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1025"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1025"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/anclademia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1025"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}