Ancladèmia

Club de Navegació

Ets un apassionat de la navegació?

Navegar a l'abast de tothom. Nosaltres posem el vaixell i tu les guanyes. 

Un club creat per a persones que vulguin navegar tot l'any, millorar-ne les habilitats tècniques o simplement gaudir del mar.

Temari PER Què he d'estudiar per obtenir el PER?

A més de les pràctiques obligatòries, per obtenir la llicència de Patró d'Embarcacions d'Esbarjo (PER) heu de superar un examen teòric tipus test de 47 preguntes. Saps quins temes heu d'estudiar per aprovar l'examen? Continua llegint per assabentar-te de tot.

Llista del Temari teòric per al títol del PER

1. Tecnologia naval

Els primers coneixements que has d'adquirir són els més bàsics: conèixer i anomenar correctament les diferents parts del vaixell, així com manejar amb facilitat la terminologia nàutica d'ús comú són les bases que necessites per continuar avançant.

1.1 Denominacions del casc

Conceptes de: Proa, popa, babord, estribord, línia de flotació, obra viva i obra morta, costats, amures, aletes, coberta, pla i sentina.

1.2 Dimensions

Conceptes de: Eslora, màniga màxima, puntal, franc bord, calat i seient. Desplaçament màxim i arqueig.

1.3 Estructura

Casc, quilla, roda, codast, quadernes, banys, broda, regala, mampares.

1.4 Concepte d'estanquitat

Breu descripció i importància del manteniment del casc i dels accessoris d'estanquitat: banyera, embornals, desguassos, orificis i aixetes de fons, fuita del motor, botzina, llimera del timó, portells, escotilles, llumeneres i manguerots de ventilació. Bombes de buidatge.

1.5 Accessoris

Passamans, cornamuses i bites. Àncores d'arada i Danforth. Molinet: Barboten, embragatge i fre. Timó: Ordinari i compensat. Hèlixs: Pas i retrocés, diàmetre. Cavitació.

1.6 Elements d'amarratge

Xicot, sinus, gaza, bossa i ferma. Noray, morts, boies, defenses, bichero. Caps de fibra artificial: Aplicació de cada tipus.

1.7 Terminologia

Escorar i adreçar. Barlovent i sotavent. Cobrar, temperar, lascar, arriar i anar.

2. Maniobres

Entenem com a maniobres tant el fet de moure i guiar el vaixell com el conjunt dels aparells embarcació. En aquesta secció aprendràs tot el que necessites saber de totes dues qüestions.

2.1 Amarres

Llarg, través, esprin, colzera. Utilització segons vent i corrent. Maneig de caps: volta, cote, adujar, prendre voltes, fer ferm, amarrar per si. Nusos: pla, as de guia, ballestrinque i volta de resó.

2.2 Govern

Amb canya o roda, velocitat de govern, arrencada, efecte de l'hèlix a la marxa enrere. Ciaboga amb una hèlix: Efecte del corrent predominant de l'hèlix sobre el vaixell sense arrancada. Ciaboga amb dues hèlixs.

2.3 Agents que influeixen en la maniobra

Vent, corrent i onades. Lliure a sotavent. Conceptes de vent real i aparent.

2.4 Maniobres

D'amarratge de puntes, per abarlotar-se a una altra embarcació, atracar un moll o pantalà, amarrar una boia, desatracar d'un moll o pantalà.

2.5 Fondeig 

Elecció del tenidor, escandall, longitud del fondeig, cercle de borneig, garreu. Vigilància durant el fondeig: Marques, alarmes de sonda. Orinque. Fondeig amb una o dues àncores. Llevar.

3. Seguretat a la mar

Formar-se en seguretat és fonamental i per això el temari del PER inclou una àmplia selecció de conceptes, que abasten des de les precaucions que cal observar a què fer davant de possibles emergències o com actuar al mar amb mal temps.

3.1 Mal temps 

Vent i mar. Forma de governar a la mar per evitar balanços, capçades, cops de mar i per no comprometre l'estabilitat. Concepte d estabilitat. Concepte de sincronisme. Forma de trencar el sincronisme. Ús dels deflectors per trimar l'embarcació.

3.2 Mesures a prendre a bord amb mal temps

Revisió de portells, escotilles, llumeneres, manguerotes i altres obertures. Estiba i trinca a son de mar. Tancament d'aixetes de fons. Derrota a seguir. Capejar o córrer el temporal. Riscos d'una costa a sotavent. Àncora de capa. Maniobres al pas d'un ruixat: de motor.

3.3 Protecció de les tempestes elèctriques i influència a l'agulla.

3.4 Baixa visibilitat

Precaucions en la navegació amb boira, reflector radar, evitar el trànsit marítim. Precaucions per a la navegació nocturna.

3.5 Precaucions en la navegació en aigües succintes

3.6 Material de seguretat reglamentari

Per a la zona de navegació 4, que està definida a lOrdre FOM/1144/2003, de 28 dabril. Somera descripció, recomanacions dús, estiba, i revisions.

3.7 Emergències a la mar:

  • 3.7.1 Accidents personals. Tractament d'urgència de: ferides, contusions, hemorràgies, cremades i mal de mar o mareig: tractament d'urgència. Missatges ràdio mèdics: Normes operatives i redacció. Farmaciola per a la zona de navegació 4, que està definida a l'Ordre FOM/1144/2003, de 28 d'abril.
  • 3.7.2 Home a l'aigua. Prevenció per evitar-ho, arnès de seguretat, il·luminació, lliurar l'hèlix, senyalització del nàufrag, abalisament individual, llançament d'ajudes. Aproximació al nàufrag. Maniobres de cerca quan no es veu el nàufrag. Ús del sistema de navegació per satèl·lit en cas de caiguda d'home a l'aigua. Recollida. Hipotèrmia. Tractament i reanimació d´un nàufrag: Respiració boca a boca i massatge cardíac.
  • 3.7.3 Avaries. Fallada de govern. Timó de fortuna. Quedar-se en orris.
  • 3.7.4 Remolc. Maniobra d'aproximació, donar i prendre el remolc, manera de navegar el remolcador i el remolc.
  • 3.7.5 Abordatge. Assistència i reconeixement davaries.
  • 3.7.6 Varada involuntària, mesures a prendre per sortir de l'embarrancada.
  • 3.7.7 Vies d'aigua i d'inundació. Punts de major risc: Bocina, llimera del timó, orificis de fons, aixetes, maneguets, abraçadores i fuita. Bombes de buidatge manual i elèctrica, bomba de refrigeració del motor. Mesures de fortuna per al seu control i tapament: Espitxos i matalassos.
  • 3.7.8 Prevenció dincendis i explosions. Llocs de risc: Cuines, càmeres de motors, preses de combustible, bateries, instal·lació elèctrica, panyol o tambucho amb pintures. Factors que han de concórrer perquè es produeixi el foc. Manera de procedir en declarar-se un incendi, procediments d'extinció, mesures de caràcter general. Socairejar el foc, rumb perquè el vent aparent sigui zero.
  • 3.7.9 Mesures que cal prendre abans d'abandonar l'embarcació. Risc d'abandó precipitat, roba, equip personal i material a portar, mesures a prendre abans d'abandonar l'embarcació: Missatge a emetre. Utilització dels senyals pirotècnics.
  • 3.7.10 Societat Estatal de Salvament i Seguretat marítima. Centres de Salvament locals regionals i zonals. Ubicació i cobertura, manera de contactar amb ells.
  • 3.7.11 Sol·licitud de remolc a la mar i responsabilitats que es contrauen. Àmbit de lassegurança obligatòria de responsabilitat civil. Assegurança complementària de remolc.

3.8 Idea sobre Ecologia Marina

Impactes ambientals: identificació, magnitud i causes que els determinen. Pesca. Turisme. Protecció d'espais naturals del medi marí: 1) Zones Especialment Protegides d'Importància per a la Mediterrània (ZEPIM); 2) Parc/Reserva Natural/Monument/Paisatge protegit; 3) Reserva Marina dinterès pesquer; 4) Lloc dinterès comunitari; 5). Cas concret a la Mediterrània: praderies de Posidònia oceànica.

3.9 Donar i carregar l'aparell

Centre vèlic. Descomposició de la força del vent sobre el centre vèlic. Centre de deriva. Parell escorant i parell evolutiu. Correcta orientació de les espelmes. Interacció de les mateixes.

3.10 Maniobres a vela: donar i carregar l'aparell

Ordre d'hissat i arriat. Donar a la vela estant fondejat. Virades: Per endavant i en rodó; avantatges i inconvenients de cadascuna. Govern: angle mort, cenyir a un esquarterar, de través, a un llarg, per l'aleta i en popa tancada. Aturar l'arrencada: apropar-se, aquarterar, fatxejar i pariar. Reduir la superfície vèlica: prendre rínxols, canvi d'espelmes, ús del turmentí i de la vela de capa. Necessitat de controlar l'escora.

3.11 Maniobres a vela al pas d'un ruixat

Precaucions a prendre davant del pas d'un front. Maniobres a realitzar segons es navegui barovent oa un llarg. Maniobres a vela de cerca quan no es veu el nàufrag. Avaries: Governar a vela. Aparell de fortuna.

4. Navegació

Tots els coneixements anteriors són la base necessària sobre la qual cal assentar la part més important del temari: la navegació pròpiament dita. En aquesta secció trobaràs tota la informació necessària per poder manejar correctament una embarcació a l'aigua.

4.1 Coneixements teòrics

  • 4.1.1 Eix, pols, equador, meridians i paral·lels. Meridià zero, i meridià del lloc. Latitud i longitud.
  • 4.1.2 Cartes de navegació costanera, recalada, portolans i cartutxos. Informació que proporcionen les cartes: Accidents de la costa, tipus, accidents del terreny, punts de referència, llums, marques, balises, perills, zones prohibides. Signes i abreviatures més importants utilitzats a les cartes nàutiques: Fars, sondes, naturalesa del fons, verils, declinació magnètica.
  • 4.1.3 Publicacions nàutiques d'interès: Somera descripció dels camins, guies nàutiques per a la navegació d'esbarjo i llibres de fars.
  • 4.1.4 Cartes de navegació costanera: Meridians, paral·lels, escales de latituds i de longituds, declinació.
  • 4.1.5 La milla nàutica. Nus. Forma de mesurar les distàncies sobre la carta.
  • 4.1.6 Rumbs: circular i quadrantal.
  • 4.1.7 Noció elemental del magnetisme terrestre.
  • 4.1.8 Declinació magnètica, com actualitzar-la.
  • 4.1.9 Descripció succinta de la agulla nàutica. Instal·lació, pertorbacions.
  • 4.1.10 Desviament de l'agulla. Tauleta de desviament.
  • 4.1.11 Correcció total. Càlcul a partir de la declinació i el desviament.
  • 4.1.12 Classes de rumb: Veritable, magnètic i d'agulla. Relació entre ells.
  • 4.1.13 Coeficient de corredissa. La seva aplicació.
  • 4.1.14 Quarta. Vent, abatiment, rumb de superfície. Corrents i la seua influència.
  • 4.1.15 Línies de posició: Enfilacions, oposicions, demores, distàncies, verils. Obtenció de línies de posició amb l'agulla i la conversió d'aquestes en veritables per al seu traçat a la carta. Ús de les enfilacions, demores i sondes com a línies de posició de seguretat.
  • 4.1.16 Concepte de marcatge, forma de trobar-les. Relació entre rumb, demora i marcatge.
  • 4.1.17 Ajuts a la navegació: Marques. Llums i senyals marítims: Fars i balises.

4.2 Exercicis sobre la carta nàutica

  • 4.2.1 Donat un punt a la carta, conèixer-ne els coordenades. Donades les coordenades d'un punt, situeu-lo a la carta.
  • 4.2.2 Mesura de distàncies. Forma de traçar i mesurar els rumbs.
  • 4.2.3 Concepte elemental de navegació per estima gràfica a la carta.
  • 4.2.4 Rumb per passar a una distància determinada de la costa o perill. Corregir el rumb quan hi hagi abatiment i/o corrent.
  • 4.2.5 Traçat i mesura de demores i enfilacions amb el transportador.
  • 4.2.6 La enfilació i l'oposició com demores veritables. Càlcul de la correcció total a partir d'una enfilació o una oposició.
  • 4.2.7 Obtenir la situació per la intersecció de dues línies de posició simultànies: línies isòbatiques, demores, enfilacions, oposicions i distàncies. Condicions que s'han de donar perquè les línies de posició siguin fiables.

5. Meteorologia

El temps atmosfèric és una variable que té especial importància quan naveguem pel mar, ja que pot incidir de forma directa en la seguretat d'una embarcació i la tripulació. 

5.1 Importància del temps meteorològic a la seguretat de la navegació 

Concepte de pressió atmosfèrica. Mesura de la pressió atmosfèrica amb el baròmetre aneroide.

5.2 Línies isobàriques 

Borrasques i anticiclons. Circulació general del vent ia l'hemisferi nord en aquestes formacions. Trajectòria de les borrasques.

5.3 Vent real

Rolar, caure, refrescar, ratxa i calmar.

5.4 Brises costaneres

Terral i virazón.

5.5 Escala Beaufort

Anemòmetre, penells i catavents.

5.6 Escala Douglas de la mar

Conceptes de: Intensitat, persistència i fecht.

5.7 Concepte de temperatura

 Mesurament de la temperatura amb termòmetre de mercuri, escala centígrada.

5.8 Previsió meteorològica

Com obtenir-la. Avisos de temporal. Previsió amb baròmetre i termòmetre. Xàfecs de pluja o vent. Indicis.

6. Radiocomunicacions

Un cop a alta mar, la ràdio es converteix en el mètode de comunicació més fiable per establir contacte amb altres embarcacions o amb terra ferma. En aquesta part del temari aprendràs com manejar i comunicar-te per equips de ràdio.

6.1 Expressions i definicions bàsiques.

6.2 Concepte de freqüència i canal de ràdio. 

Freqüències i canals radiotelefònics i de Trucada Selectiva Digital (LSD) utilitzats per a socors, urgència i seguretat en VHF.

6.3 El Sistema Mundial de Socors i Seguretat Marítims (SMSSM). 

Concepte bàsic. Zona de navegació 4 i la seva relació amb la zona marítima A1 nacional, segons es defineixen a l'article 4 del Reial decret 1185/2006, de 16 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament pel qual es regulen les radiocomunicacions marítimes dels vaixells civils espanyols. Concepte bàsic de la LSD. Transmissió i recepció de missatges de socors, urgència i seguretat a VHF. Radiobalises de 406 MHz i VHF portàtils.

6.4 Estacions Costeres nacionals de VHF.

6.5 Equips per a les embarcacions d'esbarjo de zones de navegació 4, 5, 6 i 7. Instal·lacions d'equips i llicències d'estació de vaixell.

7. Propulsió mecànica

Aquest tema us permetrà conèixer a fons com funcionen les embarcacions de motor, és a dir, que es mouen mitjançant propulsió mecànica: tipus de motors, combustible, precaucions bàsiques, etc.

7.1 Peculiaritats que diferencien els motors.

Fora borda, dins fora borda i interiors quant a la seva instal·lació i ús. Diferències entre els motors d'explosió de dos i quatre temps i dièsel de quatre temps quant al tipus de combustible, greixatge i refrigeració.

7.2 Comprovacions abans de la posada en marxa.

Nivell de combustible, oli del motor i transmissor. Nivell de refrigerant a circuits tancats. Aixeta de fons de refrigeració i filtre. Gasos explosius. Filtre decantador daigua. Punt mort.

7.3 Arrencada.

Comprovacions després de l'arrencada: instruments d'alarma, control i comprovació de la refrigeració.

7.4 Comandaments de maniobra, potència i instruments de control del motor.

7.5 Sistema elèctric. 

Breu descripció: Bateries de servei i arrencada, quadre d'interruptors i fusibles. Cura i manteniment de les bateries.

7.6 Precaucions en fer combustible, prevenció dincendis i explosions.

7.7 Càlcul de lautonomia de l'embarcació.

En funció del consum hora, la velocitat, la capacitat del depòsit i les condicions meteorològiques.

8. Legislació

La navegació en embarcacions d'esbarjo es regeix per una legislació concreta que cal conèixer abans de fer-se a la mar. En aquesta part del temari aprendràs tot el que has de saber sobre les lleis nàutiques.

8.1 Reglament Internacional per prevenir els abordatges a la mar. 

Regles 1 a 37 i annex IV. (Sota la perspectiva d'un patró d'un veler o embarcació de propulsió mecànica de fins a 12 metres.)

8.2 Balisament.

Sistema lateral regió A, Sistema Cardinal, de perill aïllat, aigües navegables i especials.

8.3 Normes que afecten les embarcacions d'esbarjo.

Respecte al trànsit marítim i navegació interior als ports.

8.4 Limitacions a la navegació 

A les platges, llocs propers a la costa, platges abalisades, canals d'accés, reserves marines.

8.5 Idea sobre el règim de descàrregues i abocaments al mar de les embarcacions d'esbarjo.

Segons l'Ordre FOM 1144/2003, de 28 d'abril, i sobre el règim de lliurament de deixalles generades per les embarcacions d'esbarjo, segons el Reial decret 1381/2002, de 20 de desembre. Responsabilitat del patró. Conducta davant d'un albirament.

8.6 Registre d'embarcacions d'esbarjo

Inspeccions i certificat de navegabilitat per a embarcacions de menys de 24 metres. Atribucions del títol. Bandera nacional. Salvament: Obligació de prestar auxili a les persones.

Post Relacionats

caCA